Pokin’s immortal

Pokin’s torna. Va donar la notícia el portal gastronòmic Hule i Mantel. I torna amb trampa o, més ben dit, més segle XXI que mai: només en format ‘delivery’ i amb tota la història sortida d’una ‘dark kitchen’. Com manen els temps que corren. 

Desconec fins a quin punt la notícia pot ser certa, actualment no et pots refiar d’absolutament res, el que sí que és clar és que el titular ha reactivat els records de tots els barcelonins que utilitzem les instal·lacions de la llegendària hamburgueseria com a punt de trobada en la dècada dels 80. 

Pokin’s va ser un curiós aparador urbà dominat pels ‘pijos’ i els seus jerseis Privata. De vegades es produïen enganxades entre tribus urbanes. El vespre dels divendres i dissabtes eren patrimoni de la joventut, que escalfava allà motors abans d’anar a la disco. Pokin’s era el WhatsApp i el Tinder de l’època, amb safates de menjar ràpid incorporades. 

Nostàlgia amb patates

Notícies relacionades

Els millors restaurants de Barcelona on compartir plats i vins naturals

Còctels a preus ajustats: gasta amb moderació als barris més ‘cool’ de Barcelona

Tot mor, però tant els boomers com els membres de la Generació X ens resistim a acceptar aquesta llei irrevocable de la física. I ens aferrem a la droga més poderosa que hem conegut: la nostàlgia. És un tret característic de les dues generacions, una obsessió tan insana per les icones de la nostra adolescència dels vuitanta, que trenta i tants anys després de la seva desaparició, continuem recordant el feliç Pokin’s. 

La nostàlgia ven, no obstant, retornar Pokin’s a la vida només en format ‘delivery’ no em sembla l’opció més encertada. Els nostàlgics de Pokin’s no recordem especialment el seu menjar, recordem el lloc, l’ambient. Si fos el nou propietari, em deixaria de ‘dark kitchens’ i ja estaria buscant un espai a la plaça de Francesc Macià, perdó: Calvo Sotelo.