Agafa pa i suca

La invasió de les ultraempanades

Ja són aquííí. Hi ha una invasió secreta en marxa als carrers de Barcelona: les botigues d’empanades argentines han pres la ciutat i no ens n’hem adonat

La invasió de les ultraempanades

Això de recomanar llocs no és bo per al coco, ho dic per experiència. Quan estàs ficat en aquest món fosc, et converteixes en un obsés paranoide i quan surts al carrer la teva ment només té un objectiu: processar, memoritzar tots els restaurants, bars i botigues que es creuen al teu camí. 

És igual el carrer o el barri que sigui, la compulsió és incontrolable. Qualsevol canvi en la geografia de la ciutat, per petit que sigui, et crida l’atenció perquè sempre estàs en estat d’alerta màxima. Per això, que em cregui el lector quan li juro que hi ha una invasió secreta en marxa als carrers de Barcelona: les botigues d’empanades argentines han pres la ciutat i no ens n’hem ni adonat.  

Barato i ràpid

Seriosament, d’un temps ençà, desconec si a causa de la pandèmia, s’han multiplicat exponencialment els ‘take away’ d’empanades. Les Muns, La Fábrica, Tío Bigotes, aposto que al lector li sonen aquests noms, ja que reverberen per tota la geografia de la ciutat. S’han colat amb sigil als nostres barris. Pugnen amb les fleques ‘low cost’ pel control de Barcelona.  

Notícies relacionades

Se sabia que l’empanada argentina era un producte lucratiu, però ¿a què es deu aquesta expansió fulgurant? Suposo que la pandèmia ha posat en relleu un producte que és relativament barat, ràpid de menjar i, quan apareix la gana, te gust a glòria beneïda. Segurament hi ha molts més inversors interessats en aquest mercat... Les teories s’acumulen, però la realitat és que la invasió de les ultraempanades ens condueix a dues conclusions pertorbadores: o anem camí d’una bombolla o els barcelonins consumim tones d’empanades i en volem més. Moltes més. Fins a rebentar.