Agafa pa i suca

Ressaca sense anxoves

S’han inventat cent mil collonades per superar els estralls de la ressaca de l’1 de gener, però només hi ha un remei infal·lible: una pizza post-borratxera

Òscar Broc

Ressaca sense anxoves

Un batut reparador d’escopinada flamejada, flor de lotus, espinacs silvestres regats amb aigua de glacera i xia regurgitada per un ocapi. Uns ous Dirk Benedict de gallina salvatge del Kilimanjaro amb set centímetres de salsa holandesa. Una galleda de Coca-Cola. Un llançador de pilotes de tennis amb aspirines a dins... Aficionats. S’han inventat cent mil collonades per superar els estralls de la ressaca de l’1 de gener i, segons la meva opinió, només hi ha un remei infal·lible. No és un batut verd. Segurament has intimat amb ella moltes més vegades que amb la parella. És aquí, al teu costat, i respon al nom de «pizza».

Quan l’1 de gener em desperto amb un martell hidràulic al cap i aconsegueixo arrossegar-me del llit al mòbil, el meu primer pensament coherent té forma de pizza. Els meus dits premen tot sols el teclat, com els tentacles d’un pop begut, i troben ràpidament alguna pizzeria oberta. L’espera és dura. L’agonia al sofà doblegaria un marine. Al·lucinacions de pizzes plenes de tomàquet i mozzarella fins que el repartidor em treu del deliri. 

Pizza versus paracetamol

Contra la ressaca de final d’any, esponjositat i umami: una pizza post-borratxera és com llançar una esponja industrial en un orinal ple de culs d’ampolla. És una bombolla d’indescriptible felicitat en ple calvari, una parada en el camí d’una tortura salvatge. Cada Cap d’Any em prometo no cedir a l’alcohol de garrafa, però sempre caic a les seves mans. I tinc la inquietant sensació que el 31 de desembre m’abraço a la melopea només per disfrutar l’endemà d’aquesta pizza greixosa i guaridora. Brindo, doncs, per un 2021 amb burrata i sense anxoves.n