El Mundo Today | «Vaig anar a un ‘paintball’ i ara m’enfronto a un judici acusat de crims de guerra»

L’actualitat del demà de Barcelona

Un participant en una batalla de ’paintball’.

Paintball Ramón

L’altre dia vam anar a fer una activitat de ‘paintball’ els de la feina. Com que és un lloc molt realista i és impossible no ficar-se massa en el paper, perquè el meu equip tingués avantatge, em vaig emportar diverses granades de pintura. Als cinc minuts ja havia liquidat tots els meus enemics, però ara m’he d’enfrontar a un judici acusat de crims de guerra i també he sigut acomiadat de la feina.

Al·lèrgia tardoral

Molt més desconeguda que la primaveral, l’al·lèrgia tardoral és ideal per valorar els breus moments de la vida en els quals no estàs esternudant i no et piquen els ulls. La part bonica és que els que patim aquesta condició ens reconeixem pel carrer i estem agermanats. No és estrany veure’ns oferir-nos mocadors o, fins i tot, abraçant-nos entre llàgrimes, potser de plorar, potser d’al·lèrgia, impossible saber-ho.

L’espectador que menja al cine

Poques experiències hi ha més gratificants que anar a veure una pel·lícula i coincidir amb aquell espectador que menja crispetes, gominoles i, fins i tot, entrepans al cine. Té mèrit que la pel·lícula sempre l’agafi just en el seu moment de sopar i no pugui esperar una hora i mitjà per ingerir aliments. L’experiència és molt immersiva quan escoltes algú mastegar amb aquella passió just al teu costat. Una absoluta delícia.

Rubén

Aquesta setmana el Rubén ha traspassat totes les línies vermelles; quan semblava que ja no podia fer més mal, resulta que s’ha superat amb escreix. L’altre dia vam anar a dinar i vaig pagar jo el compte amb el compromís que em faria un bizum; doncs, bé, el molt pocavergonya va esperar fins a l’endemà per fer-me’l, i, d’aquesta manera, va demostrar la classe d’escòria que és. Una persona així no pot continuar al carrer.

Temes:

Humor

Inicia sessió 0 Comentaris