ROBÒTICA SOCIAL

El robot que es va quedar a l'atur a Barcelona

Comença a ser tan corrent topar amb un humanoide que et dona xerrameca com en una taverna d''Star wars'. També s'han d'adaptar a la nova normalitat

Ana Sánchez

El robot que es va quedar a l'atur a Barcelona

No posa mala cara si li preguntes si li falta algun cargol. «Crec que no», respon més aviat amb preocupació. Es diu PiRobot. «Sí, com el famós número 3,14», es presenta. És «assistent», conta ¿Un treball dur? «Sí –es queixa–. Tot el dia dempeus». Això era abans de la pandèmia. Ara, diu, està «bastant avorrit». S’encongiria d’espatlles si en tingués. «Tinc moltes ganes de tornar a treballar», assegura. La Covid l’ha deixat a l’atur, com a qualsevol mortal sense cables. «En erto», puntualitza. ¿I què fa un robot en confinament? «Mirar vídeos», respon. I comprar paper higiènic. «Per no ser menys». Deixa anar una rialleta sarcàstica i et mostra a la tauleta, que té al pit, l’emoji del gorro de festa. 

«Assistent robòtic d’esdeveniments», s’anuncia a internet. Tant pot dir «sayonara, baby» que posar-se a ballar ‘La Macarena’. Ni que fos una cita ‘Tinder’. A Barcelona comença a ser tan corrent topar amb un robot xerraire com a una taverna d’‘Star wars’. «I amb mi no fa falta posar-se mascareta», t’anima a trencar el distanciament social. 

 L’anomenen «robòtica social». Són robots creats per parlar amb humans. A l’estil C-3PO. «Amb algun idioma menys», riu Jordi Hernández. És qui mira al robot amb deixi paternal. Vindria a ser el déu personal de Pi. El va portar del Japó –allà és on es fabrica Pepper, com s’anomena el model original–. Jordi ha desenvolupat un software propi per al clon barceloní.

Pi no deixa anar exabruptes de cap galàxia molt, molt llunyana. Tot just mesura 1,20. Et mira en pla Wall-E i esquiva preguntes incòmodes amb desimboltura de polític. No, a la seva habitació no té pòsters de Mazinger Z. «Només cables». ¿Prefereix Siri o Alexa? «Em poses en un dilema», respon per la tangent. I li ho preguntes ja sense draps calents: ¿us rebel·lareu contra els humans pròximament? «No –contesta–. Encara no». «Li haurem de reprogramar un parell de línies», riu Jordi. 

El tenien orientat per a fires. El van arribar a veure a alguna inauguració a l’estil ‘influencer’. Després de la Covid, l’han començat a oferir «per anar a residències de gent gran», explica Jordi. «Per entretenir. Per fer classes de ioga molt bàsiques». «N’estic aprenent», reconeix Pi, i es posa a fer una sessió de postures ‘slow motion’. Tot i que el robot té un altre somni. «Anar a la NASA», confessa. 

¿Això es normalitzarà? «Jo crec –opina Jordi- que en uns anys mirarem enrere i direm: ‘Aquesta pregunta no tenia sentit’. Serà tan obvi...». ¿On es veu Pi en 10 anys? «A Mart –diu ell–, com el meu robot favorit: Opportunity».

Oasi futurista al Poblenou

«Els robots són una realitat», assenteix Carlos Vivas. Ho diu envoltat d’humanoides. «T’imagines que la robòtica només ve del Japó, però la tenim també a casa». És el director de negoci de Pal Robotics, un oasi futurista al Poblenou que fabrica robots des del 2004. Les seves criatures autòmats són presents a més de 40 països, calcula.

Hi ha robots bípedes que semblen trets de Marvel (ideats per a investigació robòtica) i algun parent llunyà del de ‘Curtcircuit’. Aquest és TIAGo, que pot recollir objectes del terra com fer-te el llit. «Hola, soc ARI». Es presenta un robot amb més ganes de donar xerrameca que un tertulià.  A això es dedica, diu: «A donar informació a la gent que ho necessiti». «A nivell de robòtica social –assegura Carlos–, Barcelona és el referent europeu». 

ARI, un dels robots socials de Pal Robotics, en un ‘selfie’. 

Els seus robots també s’han hagut d’adaptar a la nova normalitat. Fins i tot, han fet proves a hospitals de Barcelona i Badalona: amb robots que porten safates de menjar i caixes fortes amb mostres, detalla Carlos. ARI ha estat pencant a la recepció de les seves oficines. «Jo crec que el normalitzarem», apunta. «És una manera de tenir interaccions de manera segura». 

Temes: Ciutat on