El 'superhit' del jersei gruixut

En la gran temporada del punt –per exemple, el càrdigan-sostenidor de Katie Holmes i la llana plutocràtica de la sèrie ‘Succession’–, potser el ‘hit’ més gran estigui sent el jersei de punt gruixut amb sanefes, aquest que en argot del ram es coneix com «de vuits», «de Guernsey» o «d’Aran», en al·lusió a les illes del canal de la Mànega i d’Irlanda que van exportar els suèters de pescador que portaven Grace Kelly al seu iot real i els Kennedy quan van inventar la intriga casual a Cape Cod.

Es pot dir que darrere de la conversió ‘pija’ d’aquesta peça de llegenda –es deia, amb poc fonament, que cada pescador portava un dibuix únic que permetia identificar-lo en cas que s’ofegués– hi ha les dones de la inclement illa irlandesa, que van buscar en el punt un ingrés extra. A partir dels anys 30 i després de l’estrena de la docuficció ‘Hombres de Arán’, es van posar a teixir, amb plomes d’oca i barnilles de salze –les agulles eren escasses–, jerseis que venien al continent amb un màrqueting intuïtiu que funcionava sol: aquestes peces elaborades amb llana sense tractar eren gairebé impermeables (podien absorbir el 30% del seu pes en aigua), requerien 100.000 puntades, i simbolitzaven, com poques, aquesta fantasia masculina tan estesa sobre la lluita entre l’home i la inhòspita naturalesa.

El gran salt, no obstant, va arribar als anys 50, quan la revista ‘Vogue’ i l’emprenedor irlandès Pádraig Augustine O Síocháin van propagar aquests jerseis entre els nois perillosos del ‘show business’ –d’Elvis Presley a Steve McQueen  i Marilyn Monroe– i l’elit nord-americana, que repartia el seu lleure entre el club de tennis i el nàutic.

Ara, els descendents il·legítims del jersei d’Aran copen passarel·les i moda ràpida, però encara funcionen com a fetitxe de l’estil ‘preppy’, aquest ‘look’ de ‘college’ ‘ultrapijo’ al qual s’encomana la direcció d’Instagram quan es vol sentir com si fos a Harvard planejant com continuar ‘majordomejant’ al món.