El pollancre del Canadà de l'estació del Nord

El pollancre del Canadà és un híbrid artificial sorgit al segle XVIII i que, a causa del seu ràpid creixement, s'ha convertit avui dia en molt habitual com a arbre per fusta i ornamental. Hi ha infinitat de variants. A diferència dels nostres tradicionals 'Populus' (pollancres i àlbers), les seves fulles no són romboidals, sinó gairebé triangulars –amb la base més recta– i a més d'una mida més gran.

El gran espècimen del parc de l'estació del Nord de Barcelona, que té més d'un segle de vida, ja existia abans que la zona fos reurbanitzada (anys 80-90) i s'eliminessin els magatzems industrials. Segons explica l'ajuntament, el pollancre va ser respectat en crear-se el parc a causa de la seva singularitat. En ser un exemplar únic, solitari, ha pogut créixer sense límit d'espai aeri i ha desenvolupat una copa molt ampla, però no excessivament densa.