Pertorbador viatge a les entranyes virtuals

Basada en la seva pròpia sèrie web –al seu torn inspirada en una llegenda urbana creada a internet– i posseïdora d’una estètica que captura la gramàtica del folklore en línia, la primera pel·lícula de Kane Parsons converteix una successió de no-llocs en símbol i desconstrucció del mode de vida capitalista, i en pertorbador escenari compartit del banal i el sobrenatural. Primer construeix una atmosfera inquietant i després una intensa sensació d’angoixa mentre contempla els seus dos protagonistes extraviar-se en una successió infinita d’habitacions cobertes de moqueta atrotinada i plaques de sostre, embolicades tant per una llum groguenca malaltissa com pel brunzit insectil dels fluorescents, i plenes detritus i criatures visibles només a mitges.

La major part del metratge consisteix en llargues escenes que ens fan sentir com si habitéssim una dimensió alternativa, mentre Parsons troba constantment noves estratègies visuals per desestabilitzar la nostra percepció de la realitat. Els objectes i l’arquitectura es van impregnant d’una il·lògica creixent, i augmenta la sensació que una monstruositat pot aguaitar darrere qualsevol cantonada. Arribat un cert punt, però, la pel·lícula es veu obligada a atribuir un significat ulterior a aquest espai negatiu, i és aleshores quan comença a apilar explicacions argumentals i psicològiques de manera força maldestra per erigir-se en una metàfora de com les nostres decisions personals i professionals acaben recloent-nos en nosaltres mateixos.

La cinta ofereix prou ambigüitat perquè fem les nostres pròpies conjectures sobre el seu univers i, per tant, continuar perduts dins seu, sotmesos al surrealisme i a l’abstracció que el món virtual és capaç d’inspirar. Alhora, ens confronta amb la por del no-res existencial que ens empeny a submergir-nos-hi.

Notícies relacionades

De tornada a ‘El cabo del miedo’

Commovedor drama sobre començar de zero

‘Backrooms’

Kane Parsons (Estrena: 5/6/26)