Una pel·lícula renascuda 13 anys després

Jonás Trueba considera Los ilusos la seva pel·lícula zero. És el seu segon llargmetratge, després d’un debut d’estil força diferent del que l’ha definit posteriorment; Todas las canciones hablan de mí (2010). El va rodar entre finals del 2011 i juny del 2012. Un film sobre la vida, les relacions –efímeres o llargues– i el desig de fer cine. Gestos quotidians, identificables, de gent que es coneix o es retroba: anar al cine, parlar de la pel·lícula al sortir, beure unes copes, enamorar-se, separar-se l’endemà.

Les pel·lícules tenen dret a renéixer. 13 + 13 correspon a l’any en què es va estrenar Los ilusos, 2013 (el 13 d’abril), més els 13 que han transcorregut des d’aleshores. Aquesta història íntima rodada sense urgència torna ara afegint plans en color al seu blanc i negre original, i algun enquadrament diferent. És un joc entre el que es filma i com es filma, i sobre els genis i els enamorats. Amb referències a Jacques Rivette, Nacho Vegas i El verdugo de Luis García Berlanga, i un homenatge al cinema mut. Amb els rostres prototípics del seu cine: Francesco Carril, Aura Garrido, Vito Sanz. Amb homenatges al cine analògic que es resisteix a desaparèixer i una gran actuació del grup El hijo en un apartament. La vida dels seus personatges reals tal qual.

Notícies relacionades

De tornada a ‘El cabo del miedo’

Commovedor drama sobre començar de zero

‘Los ilusos 13+13’

Jonás Trueba (Estrena: 5/6/26)