"Vaig somiar amb Anna Wintour dirigint-me"

Rebeca Domenech pertany a aquesta generació de periodistes de moda educades sentimentalment per El diable es vesteix de Prada: redaccions a Nova York, caps impenetrables, nits sense dormir i aquest estrès convertit en fantasia laboral. "Jo mateixa he somiat viure l’estrès i la pressió d’un mitjà dels EUA. He somiat estar en aquesta redacció i tenir algú com Anna Wintour dirigint-me", confessa. Però després ve el revers: "Potser ara no aguantaria tant aquesta pressió, perquè considero que hi ha altres maneres de liderar".

Barcelonina de 1997, periodista de moda i escriptora, Domenech publica Tras los focos (Grijalbo), la seva primera novel·la: una comèdia romàntica de moda, cine, cafès novaiorquesos, alfombres vermelles i secrets d’identitat. La comparació amb El diable es vesteix de Prada i Princesa por sorpresa no li pesa. "M’afalaga", explica. "Des que em vaig posar en periodisme de moda, sempre ha estat allà".

Domenech sap de què parla. Abans de dedicar-se al llibre, va treballar a Vogue México, va col·laborar amb Vogue España i va passar també per ¡Hola! México i ¡Hola! Espanya. "Vaig navegar des de l’inici entre els dos mercats, i això m’ha donat un bagatge molt potent per desenvolupar la novel·la". A Tras los focos, la protagonista, Brooke, també escriu per a Vogue España i aterra a Nova York amb l’esperança de créixer en una gran revista de moda.

La fitxa editorial ho resumeix així: "La Brooke aterra a Nova York, la ciutat dels seus somnis, amb l’esperança d’aconseguir feina en una revista de moda. També fantasieja a conèixer el misteriós Ryan Blake, el director de cine que hi ha darrere de totes les seves pel·lícules favorites i al qual ha dedicat fins i tot un blog anònim on les analitza fotograma a fotograma". El Ryan prefereix la intimitat, fins que tots dos xoquen en una cafeteria...

Fer equip

Notícies relacionades

L’Sport, 99 anys de xurros a la plaça de Lesseps

L’assetjador de Paula Bonet és absolt en un segon judici

La novel·la neix d’aquesta fantasia: entrar en una revista, escriure de moda, viure Nova York com si cada cantonada pogués ser una escena. Però Domenech no compra el mite de la cap distant. "Crec que El diable es vesteix de Prada va fer mal i bé a parts iguals –afirma–. Va fer mal perquè sí que hi ha gent que agafa aquesta dinàmica". Segons explica, en la indústria encara hi ha "redaccions on les mateixes directores ni miren ni saluden pràcticament la gent a l’entrar per la porta".

La seva experiència també li va permetre veure una altra cara. De Vogue México en parla amb afecte. "Per a mi va ser un dels millors equips en què he treballat. Un grup de dones que col·laboraven de veritat", recorda. I allà apareix una idea que travessa tant el seu discurs com la seva novel·la: un bon lideratge no necessita humiliar per ser respectat. "Un bon líder és el que fa equip", insisteix.