Teresa Valero fa història i Gran Premi per a Maroto
La madrilenya, amb ‘Contrapaso 2’, és la primera dona a guanyar el guardó a millor obra espanyola en un saló que consagra un mestre de la fantasia.
Teresa Valero, en el atril tras recibir el premio, junto a la directora del Cómic Barcelona, Merixell Puig. /
Periodista cultural
Especialista en art i llibres, en particular en novel·la negra, còmic i memòria històrica
Ubicada/t a Barcelona
ver +
I sí, el Comic Barcelona va fer història en els seus guardons. Per primer cop des de 1988, en la 44a edició una dona ha guanyat el premi a millor obra d’autoria espanyola: Teresa Valero (Madrid, 1969), amb el seu monumental fresc noir de la postguerra franquista, Contrapaso 2: Mayores, con reparos (Norma), es va imposar a les altres finalistes. Una d’aquestes, la veneçolana establerta a Espanya Natalia Velarde (1994), amb el seu potent debut sobre el dol, Encías quemadas (Reservoir Books), es va alçar com a autora revelació. També va pujar al podi marcadament femení la belga Alix Garin (1997), millor obra estrangera amb el seu autobiogràfic Impenetrable (Norma), sobre el vaginisme. En aquest marc va arribar l’esperat Gran Premi a una trajectòria per a una llegenda del còmic espanyol, Esteban Maroto, de 84 anys, creador d’un estil propi i un imaginari de ciència-ficció i fantasia.
Pàgina de 'Contrapaso 2'. /
La cerimònia de lliurament va culminar una jornada que el ministre de Cultura, Ernest Urtasun, va inaugurar amb l’anunci que el Govern declararà l’edició 2027 del Comic Barcelona, la del 45è aniversari, com a esdeveniment d’especial interès públic, perquè pugui rebre ajudes de patrocinadors.
Maroto (Madrid, 1942), convalescent d’una operació, no va poder recollir el premi però sí que el va agrair en un vídeo. L’autor, que sempre ha dit que les seves "armes" són "un paper en blanc, un llapis i un pinzell", ha forjat una trajectòria sustentada en il·lustracions en blanc i negre poblades d’homes i dones forts i bonics, ambientades en històries mitològiques, de fantasia, ciència-ficció o terror. Establert a Barcelona, va començar als 60 amb 5 per infinito i va treballar amb Josep Toutain i la seva agència Selecciones Ilustradas. Sota el seu paraigua va crear Dax, el Guerrero i Mujeres fantásticas. Va treballar per a les nord-americanes Marvel, DC i Warren, en sèries com Conan, Las crónicas de Atlantis o Zatanna. Mai ha deixat el llapis i els últims anys ha donat vida a una altra guerrera, Red Sonja (Planeta Cómic), i s’ha acostat a Sant Jordi i Lovecraft.
Il·lustracions de 'Dax el guerrer', d'Esteban Maroto. /
Al Madrid dels 50
Valero, que ja va captivar amb Contrapaso 1 , segueix una història de crims al Madrid dels 50 que li dona peu perquè els tres protagonistes, dos periodistes de successos i una independent il·lustradora, reflecteixin la societat sota el franquisme, de la misèria de molts al poder de l’oligarquia franquista.
Velarde, amb Encías quemadas, desencadena un tsunami visual i emocional i convida a acompanyar-la en un viatge apocalíptic per la pèrdua del seu gos. El millor còmic infantil va ser ¡Astrid! (Fandogamia), d’Arkaitz González, i el millor juvenil, El libro endemoniado (Astronave), de Fernando Llor i Alicia García. La millor traducció va anar a càrrec de Montserrat Meneses per El disturbio eterno (Reservoir Books), de Joe Sacco.
