Un Comic Barcelona històric i atípic obre amb rècord de convidats

Històrica perquè a l’espera de conèixer tot el palmarès durant la cerimònia d’aquesta tarda ja es pot avançar que serà la primera vegada des de l’inici del saló, el 1988, en què una dona rebrà el premi a millor obra d’autoria espanyola. Perquè aquest cop les cinc finalistes són autores: Teresa Valero, Ana Penyas, Natalia Velarde, Emma Ríos i Irene Márquez. Un indicador que les creadores s’han guanyat a pols el favor de lectors, crítics i col·legues en un món que havia sigut històricament masculí.

I atípica, per doble raó. U, la dràstica reducció d’espai per la magnitud de les obres de remodelació que viu el recinte de la Fira fins al 2029, que envaeixen tanques i obrers fins al voltant de la plaça d’Espanya i que han obligat l’organització de Ficomic a "fer mans i mànigues", segons la directora, Meritxell Puig. Han hagut de situar tota la macrooferta de convidats rècord –108–, a més dels qui arriben amb les seves editorials o per compte propi), 208 estands (els mateixos que el 2025), 12 exposicions i una infinitat d’activitats (taules rodones, tallers, masterclasses, xerrades amb autors...) als 29.000 m2 del pavelló 8. Comparant, en altres anys es van arribar a ocupar 52.000 m2 i tres pavellons més la plaça de l’Univers.

I dos, també és atípic aquest Comic Barcelona perquè s’obre més enllà del planter internacional arribat majoritàriament d’Europa i els EUA i dona protagonisme a la cultura pop asiàtica. Així, de manera insòlita té convidats a priori més propis del Manga Barcelona, com ara el transgressor japonès Shintaro Kago o els qui estrenen el Pavelló de Hong Kong (de Pen So a Bonnie Pang, Rex Koo o Linus Liu). Perquè ni Kago és manga habitual ni tot és manga a Àsia; també hi ha còmic hongkonguès i sud-coreà, taiwanès o xinès. Així es visibilitzarà aquest emergent focus creatiu per tot el saló amb una xarxa de propostes que van de l’auge del K-Pop al fenomen de la webtoon, que agraden molt als joves que estan més en el món digital, diu Puig, en sintonia amb la programació que marca el director de continguts, Borja Crespo: "El saló s’ha d’adaptar i veure les noves tendències, no solament veure el passat, sinó també el present i el futur". Per això l’objectiu de "crear afició" des del consolidat Comic Kids, amb tallers i activitats per al públic infantil, on aquest any impacta un espectacle de música i dibuix en directe amb Superpatata, el popular personatge d’Artur Laperla.

Comença la cita amb les entrades per a dissabte, 16, ja esgotades, tot i que s’obriran taquilles només on line a partir de les 14.00 h, i es vendran a mesura que es vagi alliberant aforament. Però Puig, tot i que afirma que "és un bon any" quant a vendes, és conscient que, a causa de la reducció d’espai, serà "complicat" revalidar els 110.000 visitants del 2025. També augura cues a l’accés a primera hora. "Abans, a la plaça de l’Univers hi havia moltes posicions per llegir les entrades, però ara al pavelló són menys".

Un "bé" de nota en dibuix

De les exposicions no ens hem de perdre la d’un Paco Roca inèdit que, com diu el títol, es remunta a la seva Edad de Piedra i per la qual cal donar les gràcies a la mare de l’autor d’Arrugas i El abismo del olvido, pel qual va guanyar l’any passat el premi a millor obra del saló. Ella el va sorprendre un dia amb una capsa plena dels seus dibuixos infantils. Allà hi ha els fulls del quadern d’un vailet de 9 anys en què ja havia fet una historieta de 20.000 llegües de viatge submarí i una impagable de Star Wars: l’Imperi contraataca, amb un divertit Han Solo final amb una foto de la cara de Harrison Ford. Però també la seva nota del curs 79-80 en dibuix: un "bé" i un comentari escrit del professor: "Presta gran atenció a les explicacions diàries de dibuix i guarda molta formalitat. És aviat per deduir si arribarà a dibuixar ja que només va efectuar poques pràctiques"... També alguns originals d’El viaje, que arribarà a les llibreries a final de mes. I d’un altre gran, Carlos Giménez, el saló homenatja amb una mostra el mig segle de Paracuellos, obra cabdal de la historieta i fita de la memòria històrica de la postguerra franquista. Una altra exposició està dedicada a El senyor dels anells i la presència de Tolkien en l’audiovisual, coincidint amb el 25è aniversari de l’estrena de La germandat de l’anell, de Peter Jackson. I amb el mangaka Ken Niimura, nascut a Madrid i d’origen japonès, es pot veure un insòlit viatge al Segle d’Or a través de figures com Cervantes, Lope de Vega, Velázquez i el Greco. També una altra mostra apunta als perills de la IA, coordinada per Col·lectiu d’Autores de Còmic, i una altra, dels alumnes de l’Escola Joso, extrapola conflictes bèl·lics a través d’obres del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC).

Notícies relacionades

"Em sembla molt necessari riure’s d’una mateixa"

Un nou cor per al Museu Egipci

A més dels convidats esmentats, destaca el nord-americà Deniz Camp, que forma tàndem d’èxit amb el castellà Javier Rodríguez a Absolute Martian Manhunter, la belga Alix Garin, la suïssa Cati Baur, els italians Giulio Macaione, Bianca Bagnarelli, Daniele Kong o Danicollaterale, i francesos com Étienne Davodeau, Jade Khoo i Félix Delep.

Com recalca Crespo, "aquest és l’únic esdeveniment només de còmic del país; la resta són més híbrids", en al·lusió a cites com la ComicCon de Málaga, més centrades en el cine malgrat el nom. A més, aquest any, l’altre gran saló europeu al costat del de Barcelona, el d’Angulema, a França, es va suspendre per primer cop en la seva història per una polèmica amb l’organització. Amb un pressupost de prop d’un milió d’euros, Puig constata que, tot i que els preus han pujat un 45% els últims cinc anys, han aconseguit no fer-ho repercutir en els preus de les entrades ni en els dels expositors. I, afegeix, "agrairíem tenir un xic més d’ajut econòmic, ja que les subvencions només són el 5% de tot el pressupost de Ficomic", institució sense ànim de lucre que organitza el Còmic Barcelona i el seu saló germà, el Manga Barcelona, amb l’objectiu "de divulgar el còmic".