Un nou cor per al Museu Egipci

No és la peça més espectacular ni la més vistosa, espai que es disputen un fenomenal sarcòfag antropoide il·lustrat amb l’escena d’una momificació i una pintura parietal amb l’escena d’un banquet funera- ri, però sí una de les més valuoses, almenys a nivell sentimental. "¡Mireu aquesta meravella!", xiuxiueja el col·leccionista, arqueòleg i empresari Jordi Clos mentre sosté un gran escarabat de cor tallat en esteatita fa gairebé 3.000 anys.

L’amulet, element fonamental en el procés de momificació al substituir el cor real i protegir el difunt en el seu periple d’ultratomba, és una de les noves adquisicions que Clos acaba de sumar a la col·lecció que custodia i exhibeix al Museu Egipci de Barcelona i també la guinda que corona el que és el seu particular vuitmil egiptològic: el descobriment, l’any 1992, d’una tomba inviolada al jaciment arqueològic d’Oxirinc.

"Va ser molt emocionant, perquè va aparèixer el sarcòfag, vam buscar la substitució del cor i vam descobrir que aquella mòmia era una de les poques de tot Egipte que no en tenia", evoca Clos. "Anys després, hem pogut aconseguir un cor meravellós", celebra el col·leccionista durant la presentació d’allò més nou del museu.

Al costat de l’escarabat de cor de gran format, altres peces d’especial valor són un relleu parietal del període ptolemaic (305-30 a. C.) procedent d’un temple que mostra la imatge parcial de tres deesses i un fragment de pintura parietal de la dinastia XVIII (1550-1307 a. C.). Les dues obres, integrades ja a la mostra permanent del centre, pertanyien al Museu d’Art Clàssic de Mougins, centre francès que va vendre les seves col·leccions clàssiques per renéixer com a FAMM: Femmes Artistes du Musée de Mougins.

Amulets funeraris

Notícies relacionades

"Em sembla molt necessari riure’s d’una mateixa"

Asghar Farhadi es baralla amb els mecanismes de la ficció

Una altra col·lecció, la de l’insigne egiptòleg i professor universitari Jean Yoyotte, ha permès ampliar l’assortiment d’amulets funeraris de la Baixa Època amb peces extraordinàries com per exemple un diminut escarabat rematat pel cap d’un toro, dos escarabats-placa que es cosien a les benes dels difunts i dos conjunts formats per sengles escarabats de faiança i dos jocs complets més dels quatre fills d’Horus, divinitats encarregades de custodiar les vísceres dels difunts. "No havíem aconseguit mai els quatre fills d’un mateix enterrament", destaca Luis Manuel Gonzálvez, conservador del museu.

De gran importància és també el sarcòfag complet, amb la seva base i la tapa, de Padietfy. Es tracta d’una peça de pedra calcària d’època ptolemaica que, segons destaca Clos, "té tota la informació i el text del mateix difunt". "Quan es va desencadenar l’egiptomania, el més fàcil era vendre la part bonica, que era la tapa, però a nivell museístic l’important és tenir el sarcòfag complet", assenyala aquest mecenes a l’hora de posar en valor una última adquisició que ben aviat serà penúltima: malgrat un mercat cada vegada més disputat i encarit per l’entrada de capital dels Emirats Àrabs Units, la col·lecció del Museu Egipci, que suma ja més de 1.350 peces, continua creixent i promet noves (i grans) alegries a la cantonada. "Dilluns passat vam poder fer unes compres espectaculars que ja us presentarem quan arribin", avança Clos.