Tomàquet, mozzarella i Tom Cruise

En aquests nou anys, Sanz ha portat l’art del retrat fet amb menjar a cotes de refinament i broma difícils d’igualar –un Vladímir Putin fet d’amanida russa, una ostra molt semblant a Joan Carles I, una Geòrgia Meloni recreada amb parts d’un meló...– i era, per tant, la persona idònia per fer realitat la idea visionària amb què els protagonistes de Pizza Movies pretenen sortir de la precarietat econòmica i existencial en què es veuen atrapats: servir pizzes que recreïn escenes de pel·lícules clàssiques.

La premissa argumental de la comèdia de Carlo Padial necessitava un pizzaiolo capaç de fer una cosa molt reconeixible a primera vista que fos també divertida. Va ser Xabier Uria, codirector del festival de curts i videoclips Caostica, qui va suggerir a Padial el nom d’Asier Sanz. "Carlo es va posar en contacte amb mi, em va explicar com era la història de la pel·lícula i em va demanar que li enviés una pizza. La primera que vaig fer va ser la de Marilyn Monroe. Vaig fer un vídeo amb música i tot i l’hi vaig enviar. Em va contestar amb una nota de veu: ‘Collons, ets tu. Això és justament el que necessitàvem’. I aquí vam començar".

Padial va passar a Sanz una llista de 15 títols perquè en triés set que acabarien a les esbojarrades pizzes que es mostren a la pel·lícula. A més de l’esmentada Marilyn, van passar el tall Parc juràssic, Psicosi, E.T., l’extraterrestre, La tentación vive arriba, A la recerca de l’arca perduda i Tom Cruise a Missió: Impossible . "El difícil de les pizzes és trobar la semblança –apunta l’il·lustrador–. Si fas Tom Cruise, has d’aconseguir que sigui reconeixible i que a més la gent pensi que ho podria fer a casa seva amb els seus fills. Jo anava al supermercat, comprava els ingredients que creia que podien donar resultat i muntava les pizzes al meu estudi. I quan ja vaig tenir les set, em van dir: ‘Doncs ara vens a Barcelona i les fas aquí en el rodatge’. I allà vaig estar, com si fos el cuiner de l’equip".

Comestibles (però menys)

Notícies relacionades

Juno House llança (In)visibles, el seu projecte més ambiciós

Peter Jackson s’acosta a Tintín

Asier Sanz remarca que totes les pizzes que apareixen a la pel·lícula es poden menjar, però no recomanaria a ningú que ho fes. "Fer un collage de pizza és gairebé com pintar. La base de la pizza és la tela, i els colors i les formes te’ls donen els ingredients. Llavors, és clar, si busques dos tons de marró, potser hi barreges un tros de pernil salat i ColaCao. El gust deu ser horrible, però ¡que bé que queda visualment!".

Entre les moltes coses bones que Sanz diu haver-se emportat de Pizza Movies, destaca haver descobert Padial i el seu món. "És un paio extraordinari: divertit, humà, intel·ligent, profund, boig, surrealista... I tot això és a la pel·lícula. Avui no és fàcil veure un artista que deixi la seva empremta així en les seves obres, perquè les coses es fan sense ànima. Però aquesta és una pel·lícula amb ànima. I això és una cosa que ja es veia des del rodatge, on es va ajuntar un munt de gent molt creativa i molt carinyosa i on tothom mirava d’ajudar-se. Després, quan tornes a la vida, notes com una falta d’amor. I penses: ‘Collons, la vida hauria de ser com Pizza Movies’".