Una emotiva ofrena a Serrat de la mà familiar de Jofre Bardagí

Ell és fill del seu temps i en aquestes revisions serratianes va voler imprimir un segell propi, movent-se entre l’amor pels originals i aquestes capes de guitarra elèctrica, sintetitzador o violí que van aportar altres colors. Nous relleus a Temps era temps, la molt nostàlgica obertura, i vivacitat a Hoy puede ser un gran día. Jofre Bardagí sempre ha tingut una tendència a la melancolia, i va recórrer el repertori amb sentiment, però sense afectació. Molt notòria la seva incursió a Res no és mesquí, aquesta sense remoure massa l’arranjament que el seu pare va firmar el 1977.

Emocionant

Notícies relacionades

Juno House llança (In)visibles, el seu projecte més ambiciós

Peter Jackson s’acosta a Tintín

El seu grup d’un altre temps, Glaucs, es va reunir per realçar un tema que va gravar en el passat, Menuda. Litus va revelar un timbre vocal destacadament pròxim al de Serrat a Seria fantàstic, Guillem Roma va compartir una crescuda Penélope i Beth va reemplaçar amb correcció Noa a Es caprichoso el azar. Jofre es va endinsar graciosament en la peripècia de Malson per entregues i va abordar amb enteresa una peça molt sensible no inclosa al seu disc, Capgròs, que Serrat va dedicar al seu pare.

En els arranjaments va tenir a veure Juanma Latorre, de Vetusta Morla, productor de l’àlbum, que va aparèixer per aportar un finíssim toc de guitarra a Aquellas pequeñas cosas. Va continuar allà en "el moment més difícil", l’aparició de Serrat, que es va confessar sacsejat per la profunditat de la nit ("si hagués sabut que era tan emocionant, potser no hauria vingut", va dir fent broma), i va dedicar a la traspassada Tania Doris la cançó que tenien previst interpretar, Una mujer desnuda y en lo oscuro ("molt oportuna", va apuntar). No van faltar Cançó de matinada, Mediterráneo, Cantares, Fiesta, Helena..., i unes Paraules d’amor a les quals es van sumar Serrat i els convidats, i, com correspon, el cant del públic, inundant així de llàgrimes Paral·lel 62.