¿Per què ens deixem endur per l’agenda polaritzadora?

Gairebé diria que tinc constància que a la Moncloa i a Génova es lleven cada matí pensant de què poden parlar i què poden dir per mirar d’endinsar-se en la polarització entre el PSOE i el PP, entre el Govern i les comunitats autònomes, entre el bloc pretesament progressista i el bloc pretesament ultra. I el resultat és que no sempre l’acaben encertant. Els resulta fàcil quan es tracta de la corrupció perquè aquí n’hi ha per donar i per vendre. Però patinen quan entren en temes de gestió i, molt especialment, en temes internacionals. Fins i tot arribena vorejar el ridícul quan pretenen muntar un debat sense un fet que el substanciï. Aquesta setmana els ha passat més d’un cop.

¿I què hi fa si la quarantena és obligatòria?

La ministra de Defensa va introduir soroll en la gestió de l’espinós tema de l’hantavirus quan va assegurar que no sometrien els passatgers espanyols del creuer que es traslladessin a l’hospital Gómez Ulla a una quarantena obligatòria. La seva dissonància amb la ministra de Sanitat ens ha proporcionat una polèmica en un assumpte que no té discussió possible entre partits amb experiència i vocació de govern. ¿Espanya ha de desatendre un requeriment de l’OMS per gestionar l’evacuació dels passatgers del Hondius? No. ¿És el Gómez Ulla l’hospital adequat per confinar els 14 espanyols que desembarcaran aquest diumenge? Sí. Com diria Cruyff, "no hi ha res més de dir". Però llavors, ¿De què discutirien irreconciliablement PP i PSOE, PSOE i PP aquesta setmana? Doncs s’organitza la polèmica de l’obligatorietat de la quarantena. El pols llibertari del PP imitant Vox contra aquest paternalisme ensucrat del sanchisme. I ja l’hem feta grossa. El drama és que no ha fet que sustenti l’assumpte: ¿s’ha negat cap passatger a sotmetre’s a la quarantena? No. Mentrestant, s’han gastat els titulars i els talls de veu sense dir el fet essencial: l’hantavirus està perfectament identificat des de fa anys, no pas com la covid-19, l’hantavirus té un índex de contagi infinitament més baix que la Covid-19 i l’hantavirus té una letalitat molt superior a la covid-19. Si la política institucional parla del que no passa, el populisme es despatxa a les xarxes sobre el que no passa, sense base científica i al crit que ens tornen a enganyar. Un regal immerescut a Vox en plena campanya andalusa. I tornaran a culpar les xarxes, com sempre que no reconeixen els seus errors.

Així intenten convertir els Mossos en la Gestapo

Un altre assumpte sense fet ens ha ocupat aquesta setmana. Ens referim a la presència dels Mossos als instituts per lluitar contra la delinqüència a les aules que s’ha barrejat amb la poc professional infiltració en una assemblea sindical. Anem per parts. No hi ha cap institut de Catalunya que hagi rebut la visita dels agents policials de paisà que no ho hagi sol·licitat prèviament. Una altra cosa és que el populisme sindical, tan perniciós com el polític, no vulgui que sigui dit. Els esclats de violència a les aules són tan antics com la pel·lícula protagonitzada per Sidney Poitier (1967). I alguna cosa cal fer-hi, diuen els directors i diuen els alcaldes. I el més racional és desplegar agents de paisà per no semblar el que no som, un estat policial. Una altra cosa, que no hi té res a veure, és la poca destresa dels Mossos per camuflar-se. Ja va passar en els disturbis del 2017. I una altra tercera cosa és que la direcció general de la Policia sigui l’únic reducte en el Govern de Salvador Illa que tingui una estratègia de comunicació independent a més glòria del seu titular i del seu cor d’aduladors, ni tan sols de la titular de la conselleria. Però de fets, no n’hi ha. És terriblement sorprenent que com més independentistes volen ser algunes formacions menys estiguin disposades a suportar les incomoditats d’exercir el poder amb sobirania.

Notícies relacionades

Arriba a Espanya ‘The Lady’, la sèrie sobre Sarah Ferguson

Manuel Vilas: "He mirat de donar una mica de glamur a la relació amorosa de dos escriptors"

¿Prioritat nacional?

Muntar debats polaritzats sense fets que els sustentin és una de les especialitats que fa anar més bé el populisme d’extrema dreta. A Extremadura hi ha 35.000 immigrants sobre una població d’1 milió de persones. A l’Aragó, 164.000 sobre 1,3 milions d’habitants. En tots dos casos, més de la meitat són ciutadans d’altres països de la UE. Per tant, tenen llibertat de circulació. A més de ser moralment menyspreable, que Vox plantegi en aquestes comunitats l’espinós concepte de "prioritat nacional" en els serveis públics pot respondre a moltes coses, però no té res a veure amb els interessos dels seus votants.