Agents duaners contra els narcos més importants de la Gran Bretanya

La seva nova proposta es desenvolupa a principis dels 80, quan Margaret Thatcher mira de distreure de la crisi econòmica nacional concentrant-se en l’emergència de la narcocrisi, l’imperatiu de posar barreres al tràfic d’heroïna. Als Estats Units hi ha tota una guerra contra les drogues, però aquí no hi ha pressupost per a això i evitar el creixent contraban d’heroïna competeix al Departament de Duanes. Quan el director d’investigació Angus Blake (Douglas Hodge) demana temps, pressupost, el fitxatge d’experts i llibertat operativa, tan sols li concedeixen això últim. Un irònic (per variar) Steve Coogan encarna el seu cap d’operacions, Don Clark, encarregat de reclutar els agents duaners que podrien atrevir-se a (i ser efectius en) missions encobertes. Majoritàriament, persones avorrides de les seves vides, que busquen alguna cosa que les faci sentir vives, o que confien secretament que la misteriosa proposta dels seus superiors comporti una injecció econòmica abans o després.

Hayley Squires (Adult material) torna a mostrar abundant carisma i naturalitat com Kate, agent de la Divisió Antivici que es trasllada a Liverpool amb l’agent tributari Bailey (Alm Ameen) per fer-se passar per constructors de Londres a la recerca de projectes de regeneració al nord-oest. L’altra operació es desenvolupa a la comunitat turca de la mateixa capital, on Guy (Tom Burke, l’amant torturat de The souvenir) emprendrà una perillosa nova vida com a suposat importador i exportador. Guy hi té molt a perdre (una filla i una dona, aquesta última interpretada per la gran Charlotte Ritchie), però fa temps que se sent perdut. Confia a tornar a trobar-se convertit en una altra persona, adoptant una d’aquestes identitats fictícies a què al·ludeix el títol de la sèrie.

Notícies relacionades

Arriba a Espanya ‘The Lady’, la sèrie sobre Sarah Ferguson

Manuel Vilas: "He mirat de donar una mica de glamur a la relació amorosa de dos escriptors"

Episodi a episodi, Forsyth es torna a revelar clarament com un dels grans guionistes de drama criminal del moment. És hàbil en qüestions de trama, en la construcció de situacions de tensió o la introducció de ramificacions inesperades. D’altra banda, sap poblar aquests arguments de personatges marcadament humans i introduir-hi l’humor de manera natural; sobretot en la recta inicial, aquesta presència de l’element quotidià i casual en entorns, en principi, d’alta tensió pot recordar clàssics com Killing Eve i Slow horses. Pel camí, connectant més amb ZeroZeroZero, ofereix alguna lliçó valuosa sobre la geopolítica de l’heroïna, com el seguiment d’aquesta ruta Pakistan-Londres que obre el segon capítol a ritme del Hallelujah de Happy Mondays.

La sèrie es basa en un llibre del mateix Guy Stanton i és en la seva peripècia quan Leyendas resulta més impactant, intensa i inesperada. Pocs cops s’ha retratat amb tanta força el drama de la doble identitat: què vol dir ser lluny dels teus, per no dir de tu mateix.