Hombres G, una inversemblant història de pel·lícula

"Volíem que al veure la pel·lícula la gent tingués la sensació d’estar en una muntanya russa en què estan passant coses contínuament", assenyala Arnaiz.

En aquesta història no només passen moltes coses sinó que estan molt ben documentades, gràcies, entre altres raons, a la videocàmera de Mezquita, que des de ben aviat va mostrar interès a deixar testimoni de tots els passos de la banda. "Vam arribar a tenir sis terabytes de material d’arxiu, que és una barbaritat –assenyala Arnaiz–. Això ens donava moltes possibilitats, però també ens ho posava molt difícil perquè, al final, comunicar és triar, i ha sigut molt dolorós deixar algunes coses fora".

Entre les imatges que sí que van passar el tall brillen amb força les del primer viatge al Perú, on, el 1987, els Hombres G, acompanyats de l’avui popular presentador televisiu Juan y Medio (que en aquella gira exercia de road manager i "repartidor de condons"), van descobrir el nivell de devoció que el grup suscitava (i continua suscitant avui) a Hispanoamèrica. "Sempre hem desitjat que la gent d’Espanya sabés com ens ha estimat la gent a Amèrica, perquè moltes vegades no arribava aquesta informació –explica Rafa Gutiérrez–. I ara, amb tot aquest contingut que mostra la pel·lícula, sí que podran veure quina en vam muntar allà, i això és una cosa molt gratificant".

Entre 1985 i 1992, els Hombres G van publicar set àlbums d’estudi, van colar un tema rere l’altre a les llistes d ’èxits –Venezia, Devuélveme a mi chica, Marta tiene un marcapasos, Visite nuestro bar, El ataque de las chicas cocodrilo, Suéltate el pelo, Voy a pasármelo bien…–, van protagonitzar dues pel·lícules i es van embarcar en diverses gires de dimensions heroiques (només el 1986 van fer 138 concerts). Aquest ritme salvatge els va passar factura: l’esgotament, físic i mental, va espatllar la diversió i va esquerdar les relacions entre els membres de la banda. En el documental s’inclou un fragment d’una entrevista feta durant la promoció de l’elapé Historia de un bikini, de 1992, en què se’ls pregunta què manté el grup unit. "Hisenda", respon Summers mentre els seus companys miren cap a un altre costat. Poc després, sense anuncis ni concerts de comiat, tiraven la tovallola.

Distanciament

"Necessitàvem parar, perquè no érem feliços. Estàvem saturats de tanta activitat", comen-ta Rafa Gutiérrez. L’aturada va suposar un distanciament personal de què als músics encara els costa molt parlar. Ho han fet per a la pel·lícula, potser per primera vegada. "La part de la separació és molt interessant, perquè és una cosa que no ha transcendit mai –relata Alberto Ortega–. Nosaltres vam tenir l’oportunitat de gravar entrevistes de moltíssimes hores amb ells per separat i quan vam tractar aquest tema van parlar de coses i de sentiments que mai havien compartit en públic i potser ni tan sols entre ells. De fet, creiem que és una ferida oberta en el grup; quan vam veure la pel·lícula per primer cop, es va fer allà un silenci sepulcral, perquè estaven tots escoltant el que deien els altres".

El parèntesi va durar una dècada i cada un ho va capejar a la seva manera. Summers i Molina, els dos amics d’infància que havien posat en marxa al grup, amb prou feines van tenir contacte en tot aquell temps. La idea d’una tornada va començar a forjar-se després que Mezquita descobrís una pàgina web dedicada a Hombres G creada per un fan de Los Angeles, però el retrobament va estar al principi carregat d’incertesa. "El més important d’aquest grup ha sigut sempre l’amistat –afirma Summers–. L’aturada ens va desconcertar una mica i ens vam distanciar, però, vist ara, va ser una gran idea parar, perquè això ens va permetre agafar força i tornar amb molt més entusiasme, amb més energia. De fet, la segona part del grup és molt més acollonant que la primera, que ja va ser una passada. Toquem als recintes on tocaven els nostres ídols: el Radio City Music Hall, el Hollywood Bowl, l’estadi GNP de Ciutat de Mèxic… Ens estan passant coses al segle XXI que són infinitament més increïbles que les que ens van passar al segle XX".

La pel·lícula, que es va presentar la setmana passada en el marc del BCN Film Fest, arribarà a les sales de cine el 8 de maig; l’estrena servirà de contundent pròleg a una nova gira que entre el 16 de maig i el 12 de desembre passarà per 19 ciutats espanyoles (amb parada al Palau Sant Jordi el 3 d’octubre), a més de Milà, Ciutat de Mèxic, Guadalajara, Bogotà i Lima. I per a finals d’any està prevista la publicació d’un àlbum amb cançons noves.

Notícies relacionades

Una nova generació que rescata bars i restaurants històrics

Animació paleolítica

"Mateixa il·lusió i ganes"

"En aquest temps ha canviat tot, però els Hombres G continuen estant presents, els mateixos quatre gilipolles de sempre, amb la mateixa il·lusió i amb les mateixes ganes –assenyala Molina–. I cada any ve més gent a veure’ns. Per això diem que aquests són els millors anys de la nostra vida". "A aquest pas –acaba rematant Gutiérrez– durarem més que Jordi Hurtado".