"Soc orgullosament mexicà, migrant"

A Ricardo Seco (Torreón, Coahuila, 1968) no li interessa una moda muda. El que fa és una altra cosa: peces que parlen, es planten, responen. Per això Orgull migrant, la col·lecció amb què es va presentar ahir a la 080 Barcelona Fashion, sona menys a desfilada que a declaració. "Doncs a totes dues coses", diu.

El creador mexicà va aterrar a Barcelona amb una barreja d’il·lusió, memòria i destí. La seva mare era de Santander i Espanya ocupava des de fa temps un lloc sentimental al seu mapa. "És un país que m’estimo. Sempre tenia ganes de presentar un dia aquí". No parla amb posat. Hi ha una cosa profundament íntima en aquesta arribada. "Soc al seu país. Sento que això m’ho va enviar ella".

Aquest encreuament entre el terreny personal i el polític travessa tota la seva trajectòria. Seco, que fa 25 anys que treballa en la indústria, ha desfilat a Mèxic, Nova York, París i Londres, però a banda del circuit internacional el que ha anat construint és una veu pròpia. "La moda m’ha donat una veu que abans no tenia". Li ha servit per parlar de migració, d’identitat, de diversitat i de la forma en què un cos llatí és llegit quan travessa fronteres.

Hi ha una frase seva que resumeix aquest despertar: "Jo no era migrant fins que em vaig sentir migrant". Ho explica mirant cap als seus anys a Nova York, on va arribar fa 15 anys i on va descobrir que l’origen, fora de casa, deixa de ser una dada per convertir-se en marca: "Fins i tot em van arribar a dir: ‘Ni diguis que ets mexicà, ni diguis que ets llatí’". Ho recorda sense victimisme, però amb claredat. Si ell era gràcies a Mèxic, amagar-ho no era una opció.

Missatges ardents

Orgull migrant és una retrospectiva, sí, però no un drama. Aplega peces de diferents col·leccions i les intervé des del present, com si volgués demostrar que la identitat no és mai fixa i que certs missatges continuen cremant amb la mateixa intensitat. "És una col·lecció molt especial, de totes aquestes peces que em van permetre tenir veu", explica. Parlen del que significa ser mexicà, ser llatí i carregar aquest significat en territoris on sovint no ets benvingut.

Notícies relacionades

Montserrat Torrent: "La música és el millor medicament, totes les altres coses fallen a la vida"

La tercera jornada de la 080 Fashion posa el focus en l’emoció

Les seves propostes beuen del carrer, de la sofisticació que permet moure’s entre ciutats com Nova York, Berlín o París, però sense renunciar mai al batec d’origen. Allà hi ha els colors del seu país, el verd, el blanc i el vermell, però també el rosa mexicà i el taronja com a batec viu. "En el meu cas, el color no és estètica, és símbol".

En aquest imaginari ocupa un lloc especial l’escorpí, convertit en emblema de la seva marca i en una manera de sintetitzar procedència, caràcter i resistència. És gairebé una declaració visual de principis: una criatura associada al nord de Mèxic, al territori aspre, a la supervivència i a una identitat que no necessita suavitzar-se per ser acceptada. Diverses peces dialoguen de manera directa amb la retòrica antiimmigració de Trump: una jaqueta i un abric brodats amb consignes d’afirmació identitària, referències a l’univers DACA (Deferred Action for Childhood Arrivals, el programa que va protegir temporalment de la deportació joves arribats sense papers als EUA quan eren nens) i fins i tot una caricatura del president nord-americà enfundat en un sarape.