Montserrat Torrent: "La música és el millor medicament, totes les altres coses fallen a la vida"

Reviu cada cop que s’asseu al teclat i ho fa cada dia a l’orgue de casa seva. La seva salut ha superat tota mena d’obstacles i continua oferint 30 concerts a l’any. En aquest 2026, la feina se li acumula; ha rebut moltes invitacions per commemorar en vida el seu centenari. La seva pròxima aparició serà al Museu de la Música, on farà una petita actuació amb motiu de la inauguració de l’exposició Montserrat Torrent. A punt d’orgue.

¿Què l’entusiasma més d’aquest any Montserrat Torrent que li han dedicat amb motiu dels 100 anys que fa el 17 d’abril?

Hi ha moltes coses, però si n’haig de destacar una em quedo amb la inauguració de l’orgue de Sant Felip Neri, que per fi estarà acabat. Hi va haver cops que vaig pensar que era una utopia tornar-lo a tenir en actiu. Però ja han portat els últims tubs, ¡que pesen 70 quilos! Quedarà per sempre a Barcelona, que tindrà un orgue realment notable. Ara ja n’hi ha alguns que ho són. Res a veure amb quan vaig posar en marxa la iniciativa per recuperar el de Sant Felip Neri. Després de la Guerra Civil els orgues històrics van morir sota les flames en el conflicte.

El panorama actual és millor.

No hi té res a veure. L’orgue de la Mercè està bé i també el de Sant Vicenç de Sarrià i el del Pi, però aquests dos últims no estan acabats. Demano que hi hagi joventut que recuperi l’esperit que jo tenia i que em va portar a fer campanya per recuperar el de Sant Felip Neri. S’han d’acabar de construir. No es poden pas deixar les coses a mitges. És trist que això passi.

¿Quin dia anirà a veure el seu orgue acabat, el de Sant Felip Neri?

Quan pugui. Hi hauria d’haver anat just l’endemà que s’haguessin posat els últims tubs però no vaig poder. El cansament m’ho va impedir. Estava molt cansada. Bé, el cansament avui dia és la nota diària perquè no paro. Tinc una agenda molt plena. Dilluns haig d’anar a gravar a Berga. Potser hi vaig dimarts per veure-ho i, sobretot, per escoltar aquests tubs que permetran sentir els greus, que donaran una plenitud grandiosa a l’instrument.

¿Quin és el secret per arribar tan lluny i amb el cap clar?

La il·lusió per la música. En la meva família la gent viu molts anys i arriba a 91 i 93. Però cap ha arribat a 100 anys. La il·lusió ho és tot. Quan un es fa gran la il·lusió és important. La mare passava moltes hores dormint, es va enfonsar després de perdre un fill. Jo també he tingut aquestes tristeses però he intentat superar-ho. La música és el millor medicament; totes les altres coses fallen en la vida. Et recolzes en persones pensant que et seran fidels tota la vida i veus que no.

És la degana dels organistes. ¿Com es veu la vida des del cim dels seus 100 anys?

Hi ha coses que no m’agraden, com per exemple aquestes persones que tant has estimat i et giren l’esquena, sobretot quan m’ha passat amb alguns deixebles que tant vaig recolzar. Això m’entristeix molt. Però no vull deixar-me enfonsar; n’hi ha molts d’altres que em recolzen i m’estimen i vindran a tocar en la marató del dia 18 al Palau de la Música. Venen organistes d’Itàlia, Suïssa, Holanda... Una cosa supera l’altra.

¿L’orgue de Sant Felip Neri tindrà temporada d’orgue?

De ben segur que hi haurà un cicle de concerts; altrament seria un fracàs. Si s’ha acabat és per fer-lo sonar i que serveixi per als qui estudiïn a l’Esmuc.

¿Què pensa de l’orgue de la Sagrada Família, un edifici concebut com a instrument sonor?

Fa poc hi vaig estar gravant una petita cançó de Mompou. És impressionant com sona; et sents empetitida davant aquell so. Sona bonic malgrat ser un orgue modest, gens grandiós. Però estic convençuda que algun dia hi haurà un gran orgue a la Sagrada Família, cosa que per desgràcia jo ja no veuré. Per a això hauria de viure fins a 200 i no hi arribaré.

Gràcies a una aplicació pot entendre el que li diuen llegint en una pantalla perquè és sorda, tot i que vostè parla, canta i continua tocant. ¿Diria que aquesta tecnologia li ha canviat la vida?

Sense cap dubte, perquè jo abans era una illa i ara soc un continent. Vaig saber que hi havia aquesta aplicació gràcies a un organista de Segòvia, quan vam anar a gravar l’últim disc de Correa a Tordesillas, ara deu fer-ne uns cinc anys o sis. Després de l’enregistrament, quan ens vam reunir tots, es va adonar que jo quedava completament isolada i es va dedicar a buscar una cosa que m’ajudés a connectar-me amb el món de nou. Ho he recomanat a molta gent.

Notícies relacionades

"Soc orgullosament mexicà, migrant"

La tercera jornada de la 080 Fashion posa el focus en l’emoció

Com Beethoven, la sordesa no l’ha apartada mai de la música. ¿Quin és el secret?

M’he avesat a sentir la música en silenci. Cada matí em llevo ben d’hora i sense el motor de l’orgue, que permet l’entrada d’aire per evitar despertar els veïns, toco i escolto la música que vaig cantant veu per veu, sempre horitzontalment, fixant-me en el seu recorregut. Això fa que quan sona l’instrument se senti d’una manera fantàstica. Però quan no sona, també ho sento i quan encenc el motor estic en el to. No estic pas perduda. Si conto un la és un la; no sentir-hi no m’impedeix pas trobar l’entonació correcta. No em confonc. Com els cecs, els sords també tenim les nostres virtuts.