Surt a la llum una de les obres pòstumes de Josep Piera sobre la repressió franquista: "Vivíem amb aquesta sensació contínua de pecat"

Precisament, la Casa de la Marquesa acull aquest dimarts 14 d’abril la presentació de "Memòria de l'oblit. La repressió franquista a la Safor", de la fotoperiodista Eva Máñez, que dona veu a 48 víctimes silenciades del franquisme a la comarca.

Piera va narrar al llarg del relat les seves vivències durant aquells anys, no només com a veí, sinó també com a escriptor. En el text, el poeta recordava en present que a l’Escola Pia "es mata i s’afusella. Hi ha molta gent empresonada". "La repressió és duríssima", assenyalava. Tanmateix, el Fill Predilecte de Gandia mostrava a través de les seves paraules, com ha fet al llarg de la seva vida, l’esperança. "Entre els perdedors de la guerra hi ha una esperança que els aliats intervinguin i facin fora Franco. Això no passa, però la repressió afluixa. Ja no afusellen, però es manté un feixisme sociològic i una forta repressió moral", explicava.

Piera feia un repàs de la seva vida, des de la seva infància, quan, tal com ell explicava, "havíem d’alçar el braç i cantar el 'Cara al Sol'". En les seves paraules, "vivíem amb aquesta sensació contínua de pecat. Vam aprendre a callar. A casa meva es deia: "Tu, xiquet, escolta, mira i calla". Vam créixer i ens vam convertir en adolescents".

Notícies relacionades

La història de Joan Vinyes, el capellà de l’Escala que va penjar els hàbits per amor en plena postguerra

Sílvia Soler imagina trobades impossibles al seu nou llibre, com Mercè Rodoreda, Virginia Woolf i Natalia Ginzburg juntes

A l’obra, que ha estat publicada pel Centre d'Estudis i Investigacions Alfons el Vell i compta amb el suport de la regidoria de Patrimoni Històric i Memòria Democràtica de Gandia, el poeta també aborda els anys 60, moment en què "vam començar a fer oposició al franquisme amb la cultura", tot i que "sempre amb una policia secreta vigilant què es diu i què no es diu". Malgrat la repressió, reconeix que "ja hi ha alguna llibreria a Gandia on aconseguir aquests llibres que abans s’havien de portar de l’estranger".

Piera assenyalava, d’altra banda, que a la seva generació els havia "tocat la por", que també es traslladava a l’àmbit lingüístic. Tal com ell mateix recollia, "no sabíem parlar en públic en valencià perquè el valencià no servia per a res. T’esborraven si parlaves la nostra llengua en públic". Tanmateix, i per sort, "tots hem après a parlar", especialment els escriptors. "Tu sabies parlar valencià si a casa teva l’havien parlat, i, així i tot, parlaven un valencià popular, però no el sabies parlar culte".