El premi Aena de Narrativa dona el seu primer milió d’euros a Barcelona

El suspens durarà poc ja que, d’aquí a unes hores, aquesta nit, s’anunciarà al Museu Marítim de Barcelona el nom del nou milionari de les lletres hispanes. "Amb els premis els escriptors comprem temps per escriure, però no sé quant temps es compra amb això, la veritat", va reconèixer la xilena Nona Fernández, candidata al premi amb Marciano i que ja sap que destinarà part del que ingressi a comprar un rentaplats. O, segons es miri, una mica més de temps. Perquè el consol per als perdedors és que aquí no hi haurà caps violentament seccionats del cos, sinó xecs una mica menys suculents –30.000 euros per a cadascun dels finalistes– i grans beneficis derivats dels drets d’autor de tots els exemplars de les obres que Aena comprarà amb una altra partida d’1,4 milions d’euros. Déu-n’hi-do.

S’entén així el tarannà relaxat i aparentment distès amb què els finalistes van comparèixer davant els periodistes en la prèvia de la gala d’entrega. "Ara que he entrat al camp se m’ha passat tot el nerviosisme", va assegurar Enrique Vila-Matas, finalista amb Canon de cámara oscura. ¿Valoració exprés? "El premi per a mi és augmentar els lectors. El valor real dels premis és la visibilitat", va relativitzar l’autor barceloní.

Polèmica "artificiosa"

Al seu voltant, front comú de la resta de finalistes a l’hora de desactivar possibles polèmiques sobre la naturalesa del premi, l’astronòmic de la dotació i la conveniència que sigui una empresa de participació pública qui l’entregui. "Totes les crítiques al premi són comprensibles. Com a persona del sud, està bé que critiquem els problemes amb què pot venir aquest premi, però cal ser molt curosos a no sacrificar l’espai destinat al llibre", va valorar l’argentina Samanta Schweblin, ferma candidata al guardó amb els contes d’El buen mal.

"La polèmica és impossible deixar-la fora, però en un món on els premis han sigut reduïts o eliminats, cal ajudar que es mantingui", va afegir Nona Fernández.

El madrileny Marcos Giralt Torrente, finalista amb Los ilusionistas, va defensar la importància i pertinència del guardó. "És una polèmica artificiosa, ja que en l’art és habitual que les empreses públiques inverteixin. No hauria de ser notícia, però el món literari és tan petit i tan apaivagat que sorgeixen aquestes polèmiques. El milió d’euros és una manera de portar atenció al premi", va remarcar.El madrileny Marcos Giralt Torrente, finalista amb ‘Los ilusionistes’, va ser el més contundent a l’hora de defensar la importància i pertinència del guardó. "És una polèmica artificiosa, ja que en l’art és habitual que les empreses públiques inverteixin. No hauria de ser notícia, però el món literari és tan petit i tan apaivagat que sorgeixen aquestes polèmiques. El milió d’euros és una manera de portar atenció al premi", va remarcar.

Elogis als companys

A la tarima, una posada en escena que haurà fet pensar més d’un caçador de senyals: els dos autors de Planeta (Vila-Matas i Schweblin) a un costat; els dos de Random House (Faciolince i Fernández) a l’altre; i el d’Anagrama (Giralt Torrente) enmig a tall de frontissa. A l’hora de la veritat, ple d’elogis cap als companys de taula. Cap dels llatinoamericans tenia clar què era aquest premi Aena que els reclamava insistentment per telèfon, però a tots els va alegrar veure’s tan ben acompanyats, com va explicar Faciolince.A la tarima, una posada en escena que, segur, va fer pensar a més d’un caçador de senyals: els dos autors de Planeta (Vila-Matas i Schweblin) a un costat; els dos de Random House (Faciolince i Fernández) a l’altre; i el d’Anagrama (Giralt Torrente) enmig a tall de frontissa o separador. A l’hora de la veritat, no obstant, ple d’elogis cap als companys de taula. Cap dels llatinoamericans tenia molt clar què era aquest premi Aena que els reclamava insistentment per telèfon, però a tots els va alegrar veure’s tan ben acompanyats, com va explicar Faciolince.

Notícies relacionades

"Barcelona manté el seu atractiu a escala mundial"

Gilead, des de la perspectiva juvenil

"A mi em va passar com a Nona, que no sabia bé quin premi era ni com es deia, però la resta de finalistes va ser la confirmació que era un premi seriós i literari", va recordar Schweblin, que, com l’autora de Marciano, també fantasieja a invertir el premi en grans quantitats de temps per escriure. "Si hi ha alguna cosa amb què sempre he somiat és la idea de guanyar un sou, i no aquesta cosa boja de viure sense ni un pes, de vegades amb una mica més sabent que te’l pots guanyar el mes següent", va explicar l’autora."A mi em va passar com a Nona, que no sabia bé quin premi era ni com es deia, però la resta de finalistes va ser la confirmació que era un premi seriós i literari", va recordar Schweblin, que, com l’autora de Marciano, també fantasieja amb invertir el premi en grans quantitats de temps per escriure. "Si hi ha alguna cosa amb què sempre vaig somiar és la idea de guanyar un sou, i no aquesta cosa boja de viure sense un pes, de vegades amb una mica més sabent que te’l pots guanyar el mes següent", va explicar.

Des d’Aena s’insisteix que la voluntat de la companyia és mantenir el premi en el format actual, amb una dotació d’un milió d’euros i la decisió durant el mes d’abril. No obstant, no s’ha decidit si es continuarà celebrant a la capital catalana o tindrà altres seus en el futurDes d’Aena s’insisteix que la voluntat de la companyia és mantenir el premi en el format actual – a obra publicada, amb una dotació d’un milió d’euros i la sentència durant el mes d’abril–, però encara no s’ha decidit si es continuarà celebrant a la capital catalana o tindrà altres seus en el futur.