"Barcelona manté el seu atractiu a escala mundial"

Amb 15 anys, Neo Sala ja organitzava concerts a l’escola, i amb tot just 20, el 1982, va crear Doctor Music, en un temps en què "quan anaves a Londres, veies que hi havia dos països d’Europa a la llista negra, Espanya i Itàlia, considerats poc fiables", recorda. "A l’únic que es creien era a Gay Mercader". Avui, la seva promotora, amb seu a la ronda de Sant Pere, està integrada en la companyia alemanya Eventim (que controla el 63,5%) i brega per conservar una posició en aquesta primera línia global liderada pel gegant Live Nation. Aquest any organitza a Espanya concerts d’artistes com Zach Bryan, Alejandro Sanz, Robbie Williams, Bryan Adams, Sigur Rós o Evanescence.

Moltes coses han canviat en el show business i Doctor Music se les ha apanyat per conservar els vincles amb alguns artistes cobejats. Seu és, gira rere gira, Bruce Springsteen (des de 1992), com ho són també U2, Radiohead, Bryan Adams, Ramstein... "Hi ha relacions que s’acaben convertint en amistat. Però cada vegada costa més. Red Hot Chili Peppers, des de la primera vegada, el 1994, sempre em van ser molt fidels, però en l’últim tour, Live Nation va posar tanta pasta sobre la taula...". I amb els artistes més joves, les maneres són unes altres. "Abans, les gires es decidien escollint promotor país per país, però ara molts artistes prefereixen tancar un global deal a Los Angeles i la multinacional que posa més diners es queda amb els concerts a tots els països. I el tracte s’ha deshumanitzat. Moltes vegades quan venen no veus ni el mànager".

A través del mòbil

La dimensió que ha cobrat la música en directe, amb més estadis i arenes que mai, li desperta sentiments ambivalents. "Professionalment ho veig bé, és clar", diu. "Però personalment... Veus molta gent viatjant per veure el cantant en carn i ossos, i després es passen el concert mirant-lo a través del mòbil, fent vídeos i enviant-los. ¡Jo ja no entenc res!".

Barcelona es beneficia d’aquests macroconcerts convertits en ganxos turístics, i ell creu que la ciutat continua ben situada, tot i que Madrid hagi guanyat posicions. "Però, per molts concerts que es concentrin a Madrid, no canviaràs l’atractiu de Barcelona a escala mundial. Al Primavera Sound, un dels visitants més forts és el nord-americà. Això no passa al Mad Cool", reflexiona Neo Sala, que sí que veu Madrid com a seu potent per a les estrelles espanyoles i llatines. "Si vols fer molts concerts de Bad Bunny o Shakira, és l’opció més natural", apunta. "I el que es genera a la resta d’Espanya tira també més a Madrid. Els artistes espanyols que més omplen a Barcelona són els molt vinculats a Catalunya, com El Último de la Fila o Estopa".

Pot sorprendre la seguretat amb què les promotores aposten per moltes nits de concert en un gran recinte fins i tot sense poder tenir la plena garantia del ple. "Això no se sap mai", remarca. Hi ha mètriques (com les de Spotify for Artists) per esbrinar on i en quin grau se sent un artista, "però no sempre són fiables", fa notar. "Fa anys que busco la relació entre les dades d’escoltes i el públic potencial i no ho aconsegueixo. Hi ha números alts de streaming que després no es tradueixen en vendes d’entrades. Les dades dels grups de rock són més fiables que les del reggaeton". Les xifres d’audicions i oients mensuals no sempre són el que semblen. "A Spotify, molta gent no escolta artistes, sinó playlists de moments del dia. Els temes compten com a escoltes, però l’oient no indaga de qui són. Només els ha posat com a música per esmorzar o per anar amb bicicleta".

"Això és el que faig"

Notícies relacionades

El premi Aena de Narrativa dona el seu primer milió d’euros a Barcelona

Gilead, des de la perspectiva juvenil

Malgrat totes les incògnites, les regles digitals canviants i els hàbits de consum en mutació, les punxades aparatoses de públic avui són infreqüents. "Però n’hi haurà", vaticina Neo Sala. "Perquè ara, després de la covid-19, tot ha funcionat i molta gent pensa que fer concerts és bufar i fer ampolles. Però en algun moment hi haurà un punt d’inflexió i no tot serà tan bonic. Tot i que crec que encara falta".

La gira dels Rolling Stones, que tenia una parada tancada a l’Estadi Olímpic, no es va fer realitat i ara Neo Sala els veu més instal·lant-se " en una residència en una ciutat europea" que saltant d’escenari en escenari. Creu que hi haurà noves opcions de veure Springsteen i U2. I té clar que a ell li queda corda per a estona. "Em passa com a Dylan, que li van preguntar per què segueix i va respondre: ‘Això és el que faig, fer concerts’".