La Casa Taller Corberó acollirà un ‘hub’ cultural

El projecte mira cap als orígens de l’espai, que es remunten a l’any 1968, quan l’arquitecte català va adquirir l’habitatge, llavors amb el nom de masia Can Cargol, i va viure un dels seus moments clau el 1972 amb la creació del Centre d’Arts i Intervencions Artístiques Xavier Corberó (CAIAC). Aquest espai, que dotava creadors joves de beques, va reunir artistes, artesans i creadors en un ambient de trobada, reflexió i creació contemporània. "Volem recuperar el CAIAC i volem activar-lo en els àmbits cultural i artístic", explica Jordi Espinet, un dels fundadors de Mesura. "Volem investigar què hi va passar, què feia tan especial aquest lloc, i reconstruir aquest ecosistema creatiu", afegeix.

Els socis de Mesura van descobrir la Casa Taller Corberó fa tres anys, quan buscaven un espai que pogués acollir les noves oficines de l’empresa, i van decidir rescatar no només l’edifici, sinó també el llegat creatiu de Corberó.

Tot i que l’adquisició no responia en un primer moment a un projecte cultural, els arquitectes van veure que l’espai era massa important en el patrimoni històric. "En aquell moment estàvem explorant la possibilitat de noves oficines perquè l’empresa continués creixent, però vam entendre que aquest lloc no es podia transformar en això. La seva identitat marcava una altra direcció", explica Jaime Font, CEO de Mesura.

Alberg d’artistes

Des de Mesura busquen ara "escriure un capítol nou" en la història, però sent fidels, principalment, a l’origen del projecte que ja va impulsar Corberó fa més de mig segle: "Crear una comunitat creativa i que sigui un lloc que pugui acollir els artistes d’alguna manera. Que sigui un agent cultural".

"Poca gent coneix realment el que va fer Corberó a Esplugues. Es coneix la part limítrofa, que és la Casa dels Cecs, però la Casa Taller forma part d’una joia arquitectònica oculta", assenyala Espinet, que afegeix: "No volem deixar-ho en una vitrina com a patrimoni per mirar, sinó tot el contrari: com habitem l’obra i com li creem vida".

Notícies relacionades

Sergio Dalma, Joan Dausà, Sopa de Cabra, Rosario i Luz Casal actuaran a Manresa en Camins, un nou festival d’estiu

De Miró a Barceló: la col·laboració d’Abanca i Bancaja transforma l’art privat en llegat compartit

La iniciativa neix també des d’un sentiment de responsabilitat urbana. "Veiem desastres a les ciutats i ens preguntem com pot haver passat. Nosaltres ens sentim amb una responsabilitat de cuidar la nostra ciutat i una joia com aquesta era fàcil que es perdés", apunta Carlos Dimas, cofundador de Mesura.

El futur hub cultural buscarà, a més, reinterpretar la filosofia del mateix Corberó, que definia l’espai com "a place to live, a place to work" (un lloc per viure, un lloc per treballar), esborrant les fronteres entre vida, feina i creació. "Volem continuar aquest llegat, adaptant-lo a altres temps", assenyala Espinet. I per a Mesura, aquesta "aventura incerta, però que ens entusiasma" també està sent una experiència d’aprenentatge: "Els arquitectes partim de la raó per transformar idees, però Corberó partia de la poesia. Estem tenint l’oportunitat de tocar i aprendre d’una obra mestra internacional".