Carles Rebassa, guanyador del premi Sant Jordi: "Escriure és posicionar-se"

El mite de Prometeu, el tità que va robar el foc als déus per entregar-lo als homes i va ser castigat per això, ha tingut interpretacions diverses, i contraposades, al llarg de la història: d’una banda, és vist com una figura benèfica que, amb la seva desobediència, fa possible el progrés de la humanitat; de l’altra, és un antiheroi l’acte de rebel·lia del qual desencadena la ira de Zeus, que causa tota mena de mals i desgràcies als homes.

Prometeu Dolors, el protagonista de Prometeu de mil maneres (Univers), la novel·la amb què el narrador i poeta Carles Rebassa (Palma, 1977) va guanyar l’última edició del premi Sant Jordi, és una combinació d’aquestes dues visions. "És un personatge que, d’una banda, s’enfronta als seus iguals, i fins i tot als seus superiors, per complaure els que no són com ell –apunta l’autor–, i de l’altra, seguint els fonaments de l’heroi clàssic de la tragèdia grega, actua amb la consciència que, faci el que faci, acabarà en catàstrofe, tant si accepta la situació com si s’hi rebel·la en contra".

El Prometeu de la novel·la és un jove pertanyent a una família de classe mitjana acomodada que comença a treballar com a cambrer en un restaurant i entaula una tortuosa relació sentimental amb el fill de la propietària del local, un vailet de l’alta burgesia palmesana que arrossega un trauma i que tradueix la seva desorientació en actes de crueltat. Tot això passa davant la mirada d’una quinzena de personatges, des del pròcer local fins a l’última serventa, a la seva manera infeliços cadascun d’ells.

Distància de classe

No hi ha gaires novel·les contemporànies que retratin d’una forma tan crua la manera en què la vida íntima de les persones està marcada i condicionada per les relacions de poder i la distància entre classes. "El tema de les classes és tan poc present en la literatura actual perquè hi ha un discurs general que ens vol fer creure que la desigualtat social és una cosa que ja no existeix i que tothom té les mateixes oportunitats, cosa que evidentment és mentida", assenyala Rebassa.

L’autor destaca que "és un tema que políticament et posiciona i a molts escriptors no els agrada això de posicionar-se políticament a través de la literatura. Jo penso, en canvi, que la política és inherent a la literatura: escriure és posicionar-se".

En la novel·la Prometeu de mil maneres, aquesta desigualtat social converteix les relacions laborals en una fàbrica de ressentiments. "L’organització del concepte del treball està proposada de la manera següent: o acceptes el que hi ha o te’n vas al carrer. I darrere teu hi ha una cua que arriba a l’altra punta del carrer per entrar", explica l’escriptor.

També afegeix que "a partir d’aquesta necessitat, els treballadors accepten que l’obediència forma part del seu rol, i per aquest motiu hi ha tanta violència verbal i de pensament. Jo vaig estar uns quants anys treballant de mosso de magatzem, de cambrer, de cuiner, etcètera, feines totes elles en què hi havia una verticalitat molt radical, i això creava un ambient molt salvatge".

Un càncer i un oasi

Les peripècies de Prometeu i la resta de personatges transcorren en una Palma que Carles Rebassa retrata en un to gairebé elegíac, amb una barreja d’afecte i descontentament. "Com diu un dels personatges, jo veig la ciutat com "un càncer i un oasi". Hi ha espais concrets que per a mi continuen intactes o estan molt impregnats d’una experiència determinada, però en l’àmbit general és com un lloc diferent del que jo coneixia. Hi ha carrers que abans eren de comerciants i on ara només hi ha cafeteries salvatges que canvien cada dos anys, franquícies lluminoses que destrossen un local preciós i el deixen devastat i fan que la gent canviï de lloc per viure. Penso que hi ha una transformació cap al suburbi".

Aquest procés, tan semblant al que experimenten nombrosos barris de Barcelona, no és irreversible, assegura Rebassa, que fa anys que viu a la capital catalana: "Si el poble ho vol, es pot frenar i capgirar, és clar que sí". I afegeix: "Aquesta instal·lació en el pessimisme general és una tendència que no és espontània, sinó que està ben dirigida, perquè mentre tu deixes d’actuar perquè arribes a la conclusió que no hi ha res a fer, n’hi ha d’altres que sí que saben ben bé què han de fer".

Una llengua bombardejada

Notícies relacionades

Viatge de malson a l’inframon

Homenatges de la música i el teatre

També respecte a l’ús de la llengua catalana l’autor considera que cal fer front al discurs catastrofista que impera i adoptar un paper proactiu. "La llengua està constantment bombardejada pels atacs habituals del món espanyolista i catalanòfob i també per aquestes enquestes que, sense un mapa per interpretar-les, ofereixen unes dades que sembla que són un desastre però que no es corresponen amb la realitat: que una persona digui que la major part del dia no parla en català no vol dir que no parli català, sinó que bona part del dia es troba en un context –escolar, per exemple– en el qual es fomenta el castellà. Aquestes dades l’única cosa que fan és desanimar-nos, portar-nos a pensar que ja està tot perdut. Jo penso que hem de mirar de capgirar tot aquest pessimisme i anar cap a l’optimisme de veure què és possible fer, que són moltes coses".

Hi ha una norma no escrita que diu que la novel·la guanyadora del premi Sant Jordi té molts números per estar entre els llibres més venuts en la diada homònima. ¿Com es prepara Rebassa per a aquest gran dia? "És una festa cívica que sempre m’ha agradat molt i que fins ara gairebé sempre he pogut viure en intimitat. Com a autor de poesia, ja te’n fas la idea. Aquest any em fa l’efecte que serà una mica diferent i l’únic que espero és estar a l’altura". No tindrà res a veure, segur, amb l’experiència del 2019. "Vaig anar a firmar un llibre de poemes i em va tocar al costat de Gemma Nierga, que anava amb el llibre aquell de converses amb Jordi Cuixart [Tres dies a la presó: un diàleg sense murs]. Ella tenia una cua que arribava a l’altra punta del món i jo hi tenia tres persones que bevien cervesa i em van donar conversa tota la tarda. Va estar bé".