Més sang i menys de tota la resta

La idea d’un grup secret de sociòpates milionaris que es dediquen literalment a caçar la plebs és avui molt menys fantasiosa del que era quan es va estrenar Noche de bodas (2019), i és una llàstima que aquesta seqüela no aprofiti l’oportunitat d’utilitzar aquesta evidència en el seu propi benefici.

Aquella pel·lícula era poc més que una sagnant barreja d’al·lusions a La llavor del diable (1968), Déjame salir (2017), les novel·les de Jane Austen i el joc de l’amagatall lleument complicada gràcies un mordaç retrat dels rics, les seves nocions sobre l’amor i el matrimoni i la seva mesquinesa, i per la macabra catarsi que ens proporcionava al deixar-nos veure’ls tirotejats, apunyalats, desmembrats i fets miques.

Noche de bodas 2 pren la mateixa premissa i la prepara amb més violència gratuïta i algun robatori a la saga John Wick, però ofereix menys humor macabre, res de suspens, cap sorpresa i ni un personatge d’interès, ni tan sols el que David Cronenberg encarna durant un temps de metratge massa escàs. Les seqüències d’acció regada de sang –amb bazuques, sabres i rentadores– satisfaran els aficionats menys exigents, però és lamentable que ni es molesti a intentar ser més que una mala còpia d’una cosa que ja no era gran cosa.

Notícies relacionades

Així és el fanzín del Lux Tour: Joni Mitchell, els Beatles, vides de santes i una Rosalía angelical

Marcos Prior, autor de còmic: «Potser l’Apocalipsi ja és aquí, a la nostra societat»

‘Noche de bodas 2’

Matt Bettinelli-Olpin i Tyler Gillett ( 1/4/2026)