L’educació puja a escena amb ‘Una bufetada a temps’

Una bufetada a temps, a la cartellera fins al 17 de maig, mostra com ha evolucionat l’educació. La diferència entre la dels pares i la dels avis queda clara. Montse Guallar representa una "àvia de consens, oberta a les noves idees fins que aquestes poden afectar directament el seu marit i el seu fill". El seu marit és de la vella escola, un pare absent que només estava pendent de la feina, al pol oposat del model de paternitat elegit pel seu fill, interpretat per Marc Rius. Aquest forma part de la minoria d’homes que ha optat per reduir la jornada per ocupar-se més de la criança i ha deixat la seva dona, encarnada per Sara Diego, ser la business woman de la família.‘Una dècima a temps’ a la cartellera fins al 17 de maig, mostra com ha evolucionat l’educació. La diferència abismal entre la dels pares i la dels avis queda clara. Montse Guallar representa una "àvia de consens, oberta a les noves idees fins que aquestes poden afectar directament el seu marit i el seu fill". El seu marit és de la vella escola. Va ser un pare absent d’aquests que només estava pendent del treball, al pol oposat del model de paternitat elegit pel seu fill que interpreta Marc Rius. Aquesta forma part d’aquesta minoria d’homes que ha optat reduir la jornada per ocupar-se més de la criança i ha deixat la seva dona, que encarna Sara Diego, ser la ‘business woman’ de la família.

La llei i la família

Quan el director de l’escola, interpretat per Eudald Font, planteja la possibilitat d’interposar una denúncia, la reacció de la família no es fa esperar. El pare de la criatura no aprova l’acció de l’avi, però tampoc creu que portar-lo davant la llei sigui la solució. La comèdia "no pren partit i tampoc dona respostes", afirma l’autora i directora. "No sé quin és el millor sistema educatiu. Si ho sabés, no hauria escrit l’obra", afegeix Buchaca.Quan el director de l’escola, interpretat per Eudald Font, planteja la possibilitat d’interposar una denúncia la reacció de la família no es fa esperar. El pare de la criatura no aprova l’acció de l’avi però tampoc creu que portar-lo davant de la llei sigui la solució. La comèdia "no pren partit i tampoc dona respostes", afirma l’autora i directora. "No sé quin és el millor sistema educatiu. Si ho sabés no hagués escrit l’obra", afegeix Buchaca autora de ‘Les nens no haurien de jugar a futbol’, ‘Rita’, i ‘Quan temps em queda?’ entre d’altres.

La seva nova comèdia parla de temes com el respecte i l’autoritat, però incideix en el xoc entre l’educació respectuosa i lliure, que representen els pares del Roc, un nen del qual es parla però que no apareix a la funció, i l’educació basada en la disciplina i els càstigs de la generació dels avis. "Jo tenia pànic a anar a l’escola", va recordar Madaula, que va créixer en el sistema franquista, en una escola marcada per la disciplina, l’autoritarisme i els càstigs físics. El xoc entre aquest model educatiu i els actuals és evident. El debat està servit en aquesta peça on tot passa en temps real a la sala de psicomotricitat de l’escola, un espai dissenyat per Sebastià Brosa.La seva nova comèdia parla de temes com el respecte i l’autoritat però incideix en el xoc entre l’educació respectuosa i lliure, que representen els pares del Roc, un nen del qual es parla però que no apareix en la funció, amb l’educació basada en la disciplina i els càstigs de la generació dels avis. "Jo tenia pànic a anar a l’escola", ha recordat Madaula que va créixer en el sistema franquista, en una escola marcada per la disciplina, l’autoritarisme i els càstigs físics. El xoc entre aquest model educatiu amb els actuals és evident. ¿És un millor que un altre? ¿Hi ha un model ideal? El debat està servit en aquesta peça on tot passa en temps real a la sala de psicomotricitat de l’escola, un espai que dona molt joc dissenyat per Sebastià Brosa.

"Tothom opina sobre com educar i sobre com eduquem els nostres fills. Els pares i mares fem el que podem. ¡Que ens deixin en pau!", clama Buchaca. L’escriptora sol escriure del que veu al seu voltant. "L’obra respon a la guerra que tinc a casa meva amb els meus fills i jo contra els meus pares, els avis. Parlem molt de com són els pares dels 80 i els 90 i com són els d’ara. És un tema que és al carrer. Agradarà a tothom, perquè ho vivim i ho patim cada dia", explica. Per ara les funcions que han realitzat per a professors han fet riure i provocat un debat interessant."Tothom opina sobre com educar i sobre com eduquem els nostres fills. Els pares i mares fem el que podem. ¡Que ens deixin en pau!", clama Buchaca. L’escriptora que sol escriure del que veu al seu voltant. "L’obra respon a la guerra que tinc a casa meva és amb els meus fills i jo contra els meus pares, els avis. Parlem molt de com són els pares dels 80 i els 90 i com són els d’ara. És un tema que és al carrer. Agradarà tothom, perquè ho vam viure i vam patir cada dia", explica. Per ara les passades que han realitzat, alguns per a professors, ha fet riure de valent i provocat un debat ric.

Notícies relacionades

Revisitant els Cartier

‘Si es martes, es asesinato’, el nou ‘cozy crime’ de Carlos Vila

Com ocorre amb el futbol, on cadascú opina i sembla saber més que l’entrenador, amb l’educació passa una cosa semblant. Qualsevol se sent amb llicència per dir el que cal fer. "De vegades, fins i tot et diuen el que has de fer davant els nens, en el precís moment quan tu estàs intentant processar el que t’està passant amb els teus fills", ressalta Buchaca. "A mi ningú m’ha dit mai com he d’escriure una obra, però com a mare tota l’estona sento que la gent opina sobre el que faig".Com ocorre amb el futbol on cadascú opina i sembla saber més que l’entrenador, amb l’educació passa una cosa semblant. Qualsevol se sent amb llicència per dir el que cal fer. Tothom té la seva opinió sobre això. "De vegades, fins i tot et diuen el que has de fer davant dels nens, en el precís moment quan tu estàs intentant processar el que t’està passant amb els teus fills", ressalta Buchaca. "A mi ningú m’ha dit mai com he d’escriure una obra però com a mare tota l’estona sento que la gent opina sobre el que faig".

L’educació és un tema que ens toca a tots i segur que aquesta obra farà parlar molt. La prevenda d’entrades va molt bé, així que afanyin-se si no se la volen perdre.