Dispositiu teatral d’escolta activa

A bans de la funció, el director Àlex Rigola invoca el "teatre d’urgència", una escena que respon al present, com fa un segle ho va fer davant l’avanç del feixisme. Un tema amb l’horror cronificat: Palestina. Davant la indiferència intermitent de les grans institucions culturals, té substància i mèrit que una petita sala privada de 72 localitats (Heartbreak Hotel) sigui el puntal de la denúncia del genocidi que encara comet Israel.

Notícies relacionades

La Drogueria Rovira, una botiga de barri premiada a Chicago

Emocions fortes i exuberància

L’activista Ghassan Kanafani va escriure el breu relat Retorn a Haifa tres anys abans del seu assassinat atribuït al Mossad. Explica la tornada d’un matrimoni a la seva ciutat 20 anys després de la guerra de 1948 en la qual van perdre un fill. A la seva antiga casa constaten fins a quin punt l’ocupació sionista ha arrelat a la terra. Entre el realisme quotidià, els objectes descrits entaulen la batalla entre identitat i memòria. L’adaptació de Rigola procura no encallar-se en la sentimentalitat per depurar la part més política de la narració. Regna el minimalisme en els gestos, una posada en escena essencialista. Amb una mà que travessa una ombra n’hi ha prou per remarcar els dolorosos matisos del conflicte.

Els llums il·luminen l’espectador durant la funció, cap "als europeus que no estem fent tot el que hauríem de fer", recorda Rigola en el pròleg. Entre la claredat tènue, els intèrprets miren directament als ulls del públic, l’arrosseguen cap al centre de la tensió. S’imposa amb el ventall rotund d’expressions Ariadna Gil, nervi tensat que estira el muntatge. La història no és una qüestió de mala sort, recorden. La resta del quartet protagonista –Chantal Aimée, Jordi Figueras i Carles Roig– alterna moments de nitidesa amb trams més plans on la dialèctica perd tall. Amb tot, l’obra s’eleva molt alt per la precisió i el detall amb què administra la incomoditat. Més que il·lustrar una urgència, Retorn a Haifa planteja un dispositiu d’escolta frontal. I aquí rau la seva oportunitat: fer present el que molts prefereixen tractar com a assumpte llunyà.