Eliades Ochoa recrea la música cubana llegendària

Eliades Ochoa havia dedicat tota la seva vida a cultivar la música cubana, des de ben petit. L’any 1997, Buena Vista Social Club el va catapultar, juntament amb la resta de músics que van participar en l’àlbum, a l’òrbita de les estrelles del pop. "Vam recuperar cançons que havien quedat en l’oblit, guardades en un calaix que ningú sabia on era; per a tots els que vam participar en el disc, aleshores va començar una nova vida", explica el cantant i guitarrista, que actua aquesta tarda a la sala Paral·lel 62, dins d’una gira eufòricament titulada ¡Como nunca!.

Des de fa anys circulen pel món diverses formacions de músics que llueixen el reclam de Buena Vista Social Club i "que en realitat no van tocar a l’àlbum", observa Ochoa. Però ell, que sí que hi va ser (en cinc cançons), no recorre a aquesta marca i en té prou, i de sobres, amb el seu propi nom. Maneja un repertori de llegenda, amb temes com El cuarto de Tula, El carretero o el ja universalitzat Chan chan, la primera versió discogràfica de la qual és la que va gravar ell amb el seu autor, Francisco Repilado (Compay Segundo), el 1986, i que tots dos van recrear després a Buena Vista Social Club. Peces que durant un llarg temps havien quedat oblidades a l’illa.

Ara bé, la història d’Eliades Ochoa es remunta a molt més enrere. Originari de l’orient cubà (Songo-La Maya, 1946), va créixer "entre les muntanyes", en el si d’una família camperola amb uns pares que tocaven el tres. El títol del seu últim àlbum, Guajiro (2023), ressalta aquest origen rural. "Soc guajiro i és del camp d’on surten les tonades que després arriben a la ciutat", explica. Amb només 9 anys ja cantava al carrer. "Em vaig convertir en músic itinerant, tocant sons i guarachas a les cantonades, en festes d’aniversari... Aquesta figura es conserva encara a Santiago".

Els seus referents eren pioners com Miguel Matamoros i Ñico Saquito, "els mestres de la trova autèntica de l’orient cubà". Llegat en què va aprofundir quan, el 1978, va passar a "agafar la batuta" d’una formació honorable, el Quartet Patria, fundada per Pancho Cobas el 1939. "La vaig posar a la meva manera, canviant per exemple les maraques pels bongos", explica, "i l’any següent ens van declarar el millor grup de música tradicional cubana de petit format".

Problemes de visats

Però va ser Buena Vista Social Club el que ho va canviar tot. Un disc d’elaboració decidida en l’últim moment, ja que el propòsit de Nick Gold (del segell World Circuit) i Ry Cooder, com a productor, era gravar un àlbum de trobada de músics cubans i malians (com Toumani Diabaté i Bassekou Kouyate), missió que va resultar impossible per problemes de visats. "Però tenien reservat un estudi a l’Havana i van decidir canviar de plans", recorda Ochoa. Anys després, el 2010, es va acabar fent realitat Afrocubism, amb ell implicant-se en la part cubana.

Ens van anar deixant Compay Segundo, Ibrahim Ferrer, Rubén González i Orlando Cachaíto López, i Omara Portuondo ja va deixar els escenaris. Queda Eliades Ochoa per reviure aquest cançoner daurat a partir del seu fil directe amb la història. Buena Vista Social Club ha inspirat un ‘grammyat’ musical a Broadway, amb un músic originari de Santiago de Cuba, Renesito Avich, posant-se a la seva pell. "No ho he vist, em diuen que és molt bo".

Notícies relacionades

Parma i la síndrome de Stendhal

L’oportunitat que ens dona Trump

És un entusiasta de les col·laboracions, i a Guajiro va comptar amb artistes com Rubén Blades, Joan As Police Woman i Charlie Musselwhite, a més de compartir un tema amb C. Tangana, Muriendo de envidia, a l’àlbum El madrileño (2021). "Ell ja tenia la lletra, però vam crear el tema junts a l’estudi on es va gravar Buena Vista", diu. "És una persona molt intel·ligent, amb coneixement de la música cubana. Si no, no hauria sigut tan fàcil treballar junts. Sovint hi ha gent que vol col·laborar amb tu i veus que no saps per on entrarà ni per on sortirà, i , ho sento, però no vull fer aquesta col·laboració".

Actualment, viu a Madrid amb la seva dona, Grisel Sande Figueredo, que el 2009 va publicar el llibre Eliades Ochoa, de la trova para el mundo (i planeja la seva continuació). Tots dos segueixen molt de prop l’actualitat relativa a Cuba. Ella pren la paraula. "Ara allà no hi ha res: hi falten medicaments, aliments, aigua potable, hi ha talls de 20 i 30 hores d’electricitat... No sabem com acabarà això". ¿Entreveu un canvi? "Jo això l’hi deixo als governs, que ho arreglin", intervé Ochoa. "A mi em fa molta pena, però no és a les meves mans arreglar-ho. El meu fort és tocar la guitarra i cantar".