Bona adaptació de Simenon
L’ obra de Georges Simenon en general, i la seva sèrie consagrada al comissari Maigret en particular, ha suscitat des de sempre l’interès del cine. Són més de 100 adaptacions de les seves novel·les des del 1932, l’any en què Jean Renoir va fer el primer film sobre Maigret amb La nuit de carrefour. Un excel·lent crític, guionista i finalment director, Pascal Bonitzer, recull el guant de tantes i tan bones adaptacions en Maigret i la mort de l’ambaixador, versió fidel, escrupolosa i pausada de Maigret y los ancianos, escrita per Simenon el 1960.
El film és, sobretot, una qüestió de to, gest, mesura i actuació. Bonitzer, que l’estiu passat va estrenar una pel·lícula esplèndida que va passar massa desapercebuda, El cuadro robado, dibuixa un cautelós Maigret, comissari de primer ordre de la policia judicial, i l’insereix al món actual convertint-lo en presència simpàticament anacrònica: ell es vanaglòria en certa manera de no tenir telèfon mòbil ni conduir. Denis Podalydès confereix al personatge menys energia física que la desenvolupada per Jean Gabin o Charles Laughton en films precedents, i aquesta contenció en la manera de moure’s i en els seus pensaments –pràctics, res de deduccions alambinades i barroques– atorga a la pel·lícula la seva intrínseca personalitat.
Notícies relacionades‘Maigret i la mort de l’ambaixador’
Pascal Bonitzer (Estrena: 27/3/2026)
- Perfil Un gregari experimentat al costat de Ximo Puig davant el seu gran desafiament
- Enduriment del Codi Penal El PP, el PSOE i Junts aproven la llei contra la multireincidència de manera definitiva
- Remodelació del Govern Sánchez tria el perfil econòmic del ministre Cuerpo per trampejar la crisi
- Anàlisi La guerra de l’Iraq és actual
- Remodelació del Govern La carrera meteòrica d’un economista de l’Estat davant el repte de guanyar perfil polític