Chuck Norris. Adeu a un ‘action hero’ de llegenda.

Mort dijous en un hospital de Hawaii, a 86 anys, Carlos Ray Norris (nom de guerra: Chuck) va començar la carrera a principis dels 70 rivalitzant amb la màxima estrella del cine hongkonguès d’arts marcials, Bruce Lee. En la ja mítica La fúria del dragó (1972), dirigida pel mateix Lee, Norris va encarnar un nord-americà expert en karate que és contractat per una banda de Roma perquè elimini el protagonista: la cosa es resol en una llarga baralla al coliseu romà, així que l’equiparació de Norris & Lee com els gladiadors del cine d’arts marcials era fora de tot dubte.

Es va sentir a gust en la cinematografia asiàtica, ja que després va protagonitzar El tigre de San Francisco (1974), en què el karate s’incrustava en una història tradicional sobre el crim organitzat. La frase promocional de la pel·lícula ja el venia com el nou heroi del gènere: "Chuck Norris explodes across the screen!" (¡’‘Chuck Norris irromp a la pantalla!’).

Actor sense mitologia a sobre, parc de paraules però amb prou expressivitat tenint en compte els personatges que interpretava, va començar a protagonitzar aquella mena de pel·lícules ràpides, relativament barates, musculoses i espectaculars que omplien les sales d’estrena i les de programa doble de barri. En una era l’expert conductor d’un camió pesat: El poder de la fuerza (1977). En una altra era el cap d’un comando d’elit que va operar al Vietnam: Los valientes visten de negro (1978). En la següent continuava sent un heroi del Vietnam, però ara encarregat d’ensinistrar en les arts marcials els membres d’un grup d’antinocarcòtics: Fuerza 7 (1979).

A Ull per ull (1981) era un policia venjatiu, i a Fúria silenciosa (1982) ja es cofava el barret texà –encara no de ranger de Texas, no avancem els esdeveniments, sinó com a xèrif – per enfrontar-se amb un assassí autoregeneratiu en una barreja de suburbi d’acció i de ciència-ficció. Alguna vegada va tornar a Hong Kong, com a Marcat per morir (1982), en què va incorporar el cap de seguretat d’un casino d’aquesta ciutat. A McQuade, el llop solitari (1983) ja va tenir el càrrec de ranger, però encara no és el que li donaria fama televisiva. En tot cas, tenia la seva gràcia veure un policia rural nord-americà espavilar-se més bé amb les arts marcials que no pas amb l’escopeta.

A la Cannon Films

Als 80 va ser imparable: Delta force i Delta force 2, les tres entregues de Desaparegut en combat – un altre pas de rosca patriòtica a la contesa vietnamita – o Invasión USA, en què va ser un agent de la CIA enfrontat al més perillós dels terroristes internacionals. Per què ens hem d’enganyar: segur que Donald Trump té en alguna de les seves cases la col·lecció completa del cine de Norris. En aquell temps, l’actor havia trobat la millor col·locació possible a Cannon Films, productora que tant finançava pel·lícules d’acció bruta i ideologia marcial com invertia en films d’autor de John Cassavetes, Jean-Luc Godard i Andrei Konchalowski.

L’èxit televisiu

Notícies relacionades

Bad Gyal, en bucle, amb luxe i monotema

Cap Butaca Buida celebra la festa del teatre amb 324 espectacles

I així, amb pel·lícules de títol transparent al sarró –El héroe y el terror–, fins a arribar a l’episodi pilot realitzat el 1993 de Walker Texas Ranger, una exitosa sèrie que es prolongaria a les televisions de mig món fins al 2001, amb 196 episodis repartits en nou temporades. Norris és Cordell Walker, un agent del cos dels rangers de Texas que coneix bé el terreny i la idiosincràsia de la regió perquè va ser criat pels nadius. La sèrie no la va crear ell, però sí que va exercir de productor executiu i va modelar el personatge principal al seu aire: Walker va lluitar al Vietnam i és un expert en arts marcials, els dos conceptes que definirien la monolítica tipologia assumida per l’actor.

El 2005 hi va haver un retorn del personatge en format de telefilm i, tot i que Norris ha seguit actiu fins a l’actualitat, cada vegada va anar espaiant més les pel·lícules i fins i tot va començar a no prendre’s tan seriosament, amb films com ara El gos sergent (1995), en què es va sumar a la moda de les buddy movies, amb un policia i un gos com a protagonistes. El 2012 va augmentar la constel·lació d’herois d’acció que va suposar la sèrie de pel·lícules Els mercenaris, per compartir protagonisme en la segona entrega amb Stallone, Statham, Lundgren, Randy Couture, Bruce Willis, Van Damme, Jet Li i Schwarzenegger. ¿Qui en dona més.