‘Hits’ d’una gala enmig d’una guerra

L’amenaça del presumpte pla de l’Iran d’atacar Califòrnia no va impedir a Hollywood autocelebrar-se, reivindicar-se i mirar cap al futur en dies de por existencial. Resumim en 10 punts el que es va viure al Dolby Theatre de Los Angeles.

Una entrada triomfal.

El presentador, Conan O’Brien, va arribar a l’escenari a correcuita, perseguit per la horda de nens de Weapons i amb una perruca agafada, segons va explicar, a Amy Madigan d’aquest hit de terror. En el seu monòleg, va fer broma hàbilment sobre la IA, els comentaris de Timothée Chalamet respecte al ballet i l’òpera i l’allí present co-CEO de Netflix Ted Sarandos.

El discurs més emotiu.

Va arribar aviat, fue amb el segon Oscar entregat, el de millor llarg d’animació per a Las guerreras K-pop. La seva codirectora Maggie Kang, d’origen sud-coreà, va dir: "A tots els que teniu el meu aspecte, sento que ens hagi portat tant temps veure-nos en una pel·lícula com aquesta. Però és aquí".

Wintour, com a presentadora sorpresa.

No es podia saber que Anna Wintour, exeditora en cap de Vogue, havia d’interpretar una sòsia de Miranda Priestly (Meryl Streep) junt amb Andy Sachs (Anne Hathaway). Amb el seu hieratisme característic, Wintour es va negar a fer comentaris sobre el vestit de la seva amiga abans d’anunciar l’Oscar a, és clar, millor vestuari.

El primer Oscar al millor càsting.

Els responsables de repartiment Lynn Stalmaster i Juliet Taylor van rebre Oscar honorífics en, respectivament, 2016 i 2024, però Cassandra Kulukundis ( Una batalla rere l’altra) va ser la primera a recollir una estatueta en la categoria creada per celebrar l’art de posar cares a personatges.

Discurs a tota velocitat.

L’any passat, Adrien Brody va trencar el rècord Guinness de discurs més llarg als Oscars. El de Ryan Coogler al recollir el seu premi al guió original no va ser tan llarg, però és possible que tingués el mateix nombre de paraules, a tota velocitat per repartir tot l’amor que fos possible en el marge permès.

Tribut a Rob i Michele Reiner.

El segment In memoriam va ser expandit per donar cabuda i homenatjar els moltíssims grans noms que ens han deixat en els últims mesos. El primer adeu va ser per a Rob Reiner, a càrrec de Billy Crystal, que va esmentar també la seva dona, Michele Singer Reiner.

Els apunts polítics.

L’esperit crític va aparèixer en diverses ocasions. Sobretot, en els Oscars documentals, quan Jimmy Kimmel va comparar la CBS amb Corea del Nord o el protagonista de Mr. Nobody contra Putin, Pavel Pasha Talankin, va tancar el seu discurs dient: "Parin totes aquestes guerres ara". També vam veure Javier Bardem dient: "No a la guerra i Palestina lliure". I a Joachim Trier tancant el seu discurs citant James Baldwin, "que ens fa recordar que tots els adults són responsables de tots els nens".

Reunió de ‘La boda de la meva millor amiga’.

L’Acadèmia va voler aprofitar que Rose Byrne estava nominada a un Oscar o que Maya Rudolph estaria allí per donar suport al seu home, Paul Thomas Anderson, per organitzar una reunió de l’exitosa comèdia. Kristen Wiig, Melissa McBride i Ellie Kemper es van unir a la festa per, a més d’entregar l’Oscar a millor banda sonora, llegir unes notes presumptament escrites per a elles per gent del públic.

‘Golden’ en directe.

De les cinc cançons nominades, només dues van ser interpretades com a part de moments dedicats a Las guerreras K-pop i Los pecadores. Les veritables cantants (Ejae, Audrey Nuna i Remi Ami) darrere de HUNTR/X van fer Golden, cançó sobre el millor de cadascun de nosaltres que va acabar sent un dels millors moments d’aquesta cerimònia.

Notícies relacionades

Mor Tsutomu Shibayama, director de 'Doraemon' i referent de l'anime japonès, als 84 anys

Una de les seves novel·les val un milió d’euros: Aena revela els cinc finalistes del seu premi literari

I l’Oscar a millor pel·lícula va ser per a...

El duel entre Una batalla tras otra i Los pecadores es va resoldre a favor de la primera. "El 1975, les nominades a millor pel·lícula van ser Tarde de perros, Algú va volar sobre el niu del cucut, Tauró, Nashville i Barry Lyndon. No hi ha una millor entre totes aquestes", va recordar P. T. Anderson per relativitzar la competició.