Ronit Stern: de la moda a l’‘enginyeria’ de sabors

Ara serveix, com ella mateixa reivindica, una cuina sense etiquetes. Una cosa lògica en el cas d’aquesta restauradora que, amb la seva decisió de posar fi a una dècada d’èxit de l’anterior restaurant, ha demostrat que no respon a cap clixé, sinó al seu instint, el que li va xiuxiuejar que, després d’una lleu baixada en la facturació, el recorregut d’Auto Rosellón havia d’arribar a la fi. El que li va indicar que era el moment de crear Superauto amb un pas de rosca encara més radical en la seva idea de no encasellar-se. "Per a mi, un negoci ha d’anar bé econòmicament però també ha de motivar-me", resumeix.

La mutació li ha sortit ben bé de l’ànima. I dels seus viatges pel món per aprendre a cuinar (San Francisco, Tel-Aviv, Amsterdam) i per descobrir, després, receptes d’altres països (Tailàndia, –el seu favorit–, el Japó, Mèxic, Grècia...). La metamorfosi li sortit de l’ànima, sí, però també del que aprèn del seu equip, vingut de tot arreu del planeta. I d’aquest llibre que, assenyala, és la seva bíblia: Sal, grasa, ácido, calor: el arte de dominar los cuatro elementos de la buena cocina, de Samin Nosrat.

Fan dels "sabors potents"

"Em va canviar la vida com a cuinera. Perquè el xef és algú que sap equilibrar un plat, és igual amb què ho fa: si li falta sal, àcid o greix mai serà bo", assegura Stern, molt fan dels "sabors potents". "Si una recepta té sal, àcid, greix, i a més li afegeixes dolç i picant, arribes al nivell Déu" somriu. Ella, és clar, juga amb aquests cinc elements. Per això es considera una mica més que una xef: "Quan ho vaig entendre, ja no vaig necessitar receptari. I si treballes també amb fermentats i envinagrats... ¡guau! Ara em sento com una enginyera del sabor, sé manejar-lo. Dona’m qualsevol plat i el faré saborós".

L’enginyera Stern ha posat en marxa Superauto amb hits com el babaganuix amb miso i envinagrats, l’ensaladilla russa amb musclos escabetxats i toc asiàtic; el patacó amb amanida de pollastre i llavors de mostassa; els dumplings de gamba de Palamós i pollastre amb vinagre negre; l’entrepà de calamars amb allioli, formatge feta i estragó; l’schnitzel (escalopa vienesa) de pollastre, amb formatge brie i pernil per sobre; el tira-miso de miso i sake...

Plats d’aquí i d’allà amb el seu estil personal maridats amb els vins naturals que selecciona la seva parella i soci, Rafael Campos. "Se’ns n’ha anat l’olla amb la carta però si proposo una cosa coneguda sempre podran dir que algú ho fa millor, així que prefereixo oferir coses que només es cuinen aquí". Un menú de migdia i un brunch diari, també molt personal, completen l’oferta sui generis.

És el seu ¿penúltim? projecte. L’estan temptant perquè obri un local de La Balabusta a Madrid. "Després d’Auto Rosellón i després de la pandèmia va sorgir l’oportunitat d’agafar el local de davant (Rosselló, 180). I el Rafa volia que servíssim cuina de Tel-Aviv", recorda. Va ser un èxit que encara dura i que s’expandeix a Xipre, sota un altre nom, Aya Cooks (en aquest cas, en col·laboració amb un empresari ucraïnès).

Restaurants, bars i pastisseries

Notícies relacionades

¿Per què ha guanyat ‘Una batalla tras otra’ en els Oscars 2026? Cinc claus del triomf de Paul Thomas Anderson

Oscar 2026: una repartició encara més previsible que de costum

Stern dubta d’obrir a la capital perquè tem perdre el control del que ha construït, que no és poc. També regenta Flying Monkey (Amigó, 37), wine bar amb bocates i plats saludables acompanyats de vins naturals, apartat que de nou se n’encarrega Campos, i Oz Natural Bakery, amb dos locals a Barcelona (pl. Vila de Gràcia, 11, i Amigó, 60); al de la zona alta, a més de pans, pastes i pastissos, ven plats preparats i delikatessen casolanes, i ofereix cursos de forneria i brioixeria.

Ja són 100 persones a l’equip que lideren Stern i Campos. No ho imaginaven l’any 2000, quan ella es va instal·lar per amor a Barcelona. Primer es van dedicar al tèxtil (seva era la cadena de roba Parafine). La van vendre i al cap de poc van posar en marxa la fleca Crustó (també una història d’èxit ja que comptaven amb diversos locals i van vendre l’empresa a un inversor), i van obrir i van tancar el restaurant italocalifornià Totó. Uns quants viatges i un llibre després, la maquinària de l’enginyera Stern continua funcionant a ple rendiment.