Un dels grans escriptors peruans

Alfredo Bryce Echenique, un dels grans escriptors peruans de la segona meitat del segle XX, va morir ahir als 87 anys. "La seva obra, que inclou novel·la, conte, assaig i memòries, va deixar una empremta significativa en diverses generacions de lectors", va dir la Casa de la Literatura Peruana en la seva necrològica.

Havia nascut el 1939. El 1968 va rebre una distinció de Casa de las Américas amb el seu primer llibre de contes, Huerto deshonrado. Als 31 anys va obtenir un ressonant reconeixement a partir d ’Un mundo para Julius, una radiografia dels sectors més acomodats del seu país. Al seu llibre de memòries, Permiso para vivir, va recordar que els seus amics Mario Vargas Llosa i Julio Ramón Ribeyro van presentar la novel·la als premis de foment a la cultura Ricardo Palma, i allà va començar la seva notorietat. L’obra retrata la quotidianitat de l’elit de Lima a través dels ulls d’un nen sagaç. Bryce Echenique estima que creu que el llibre va ser aprofitat políticament pel Govern del general Juan Velasco Alvarado, que estava enfrontat amb els homes més rics del país andí.

Bryce Echenique es va distingir pel sentit de la ironia i la capacitat per auscultar les tensions i contradiccions socials i personals al Perú. Li van atorgar el Premio Nacional de Literatura el 1972. També va guanyar el Premio Nacional de Narrativa d’Espanya el 1998 i el premi Planeta el 2002, amb El huerto de mi amada.

Va ser també elogiat per les novel·les Tantas veces Pedro (1977), La vida exagerada de Martín Romaña (1981), El hombre que hablaba de Octavia de Cádiz (1985) i No me esperen en abril (1995), entre d’altres.

Va viure a París i Barcelona, seguint l’empremta de Vargas Llosa. No només la notorietat literària li va atorgar visibilitat. El 2009 va ser acusat d’haver plagiat diversos articles periodístics al Perú i Espanya. Va haver de pagar una multa d’uns 53.000 euros.

Notícies relacionades

Lezhneva enamora amb Vivaldi

Scarpetta salta del ‘best-seller’ a l’‘streaming’

"Sempre he considerat que la meva vida podia prendre’s com una aventura", va dir al diari El Comercio. Es considerava d’esquerres, i per això va xocar amb l’aventura política del seu amic Vargas Llosa, el 1990.

"M’agradaria que m’incinerin i em tirin al mar de La Punta. He passat moments de creació extraordinaris, aïllat del món, escrivint. Amb prou feines sortia a banyar-me al mar al matí i em tancava a escriure", va dir anys enrere. La Casa de la Literatura Peruana es proposa respectar aquest últim desig de l’escriptor.