Miguel Poveda presenta el documental ‘Enlorquecido’

Enlorquecido, del joc entre el cognom Lorca i el verb en castellà enloquecer, es definiria com una persona atrapada profundament en l’univers de Federico García Lorca, el poeta granadí que "ha fetr volar el cap" a Miguel Poveda (Badalona, 1973). Per calmar la set de curiositat, el cantant ha portat el seu fanatisme creatiu als racons on alguna vegada va residir l’ànima del poeta. ¿La seva sort? Tots els camins l’han portat a un mateix lloc: un documental on únicament hi ha un protagonista, la música que ressona de la poesia.

Abans de ser documental Enlorquecido va ser disc. El 2018, els versos de Llorca van prendre vida en la veu de Poveda. "Va ser un viatge emocional molt potent i una transformació a nivell humà i artístic. Va ser un abans i un després. Jo no era capaç d’explicar-ho només en entrevistes soltes durant la promoció del disc", confessa el cantant.

Per això, durant la pandèmia va posar fil a l’agulla amb un projecte que explicaria, de manera "distesa", totes aquelles emocions que el van sacsejar durant la composició i la gira.

L’ambició l’ha portat fins al Festival de Màlaga, on ahir va estrenar el seu primer documental. Per a sorpresa de l’artista, el que va començar sent un homenatge al poeta granadí, va acabar sent un procés d’autoconeixement.

Llorca i Poveda tenen alguna cosa en comú: "Les ganes de canviar el món", aquesta filosofia que, explica, pot transformar el món a través d’un missatge d’amor, de justícia o d’igualtat. "No hem de ser tebis, cal mullar-se, com deia ell. Cal entrar en el fang per trobar després les assutzenes", explica amb l’energia d’aquell que malgasta passió.

Cantar-li a Llorca és tota una responsabilitat, però a Poveda li agraden els reptes, tot i que no se’ls prengui com a tal. "Jo et llegeixo des d’aquesta fibra, que és la meva veu i el meu sentiment. Jo dibuixo al meu cap les teves paraules i llavors molta de la teva poesia ressona al meu cap com a música", profana com si hagués apartat l’entrevista del seu cap per dialogar amb Federico. A Poveda li passa una cosa peculiar: els missatges socials necessita cantar-los i "explicar-los a través d’algú que sap explicar-los molt millor que nosaltres".

Memòria democràtica

El cantant entén el seu projecte com una manera de fer justícia. Poveda ha demostrat que l’art encara és una manera d’exercir la memòria democràtica col·lectiva, perquè quan algú mor, "només el misteri el fa viure". El seu interès per Llorca despertarà el d’altres. I així, sense voler, se li allarga la vida a un poeta.

Notícies relacionades

"¿I on són els fatxes d’Atresmedia?"

Calbes, l’últim estigma femení per fer caure

Malgrat que el cantant és nascut a Badalona, la seva relació amb Andalusia no va trigar a arribar a la seva vida. De pare murcià i mare manxega, en una ciutat plena d’andalusos la música flamenca tard o d’hora s’havia d’acabar colant per alguna escletxa de casa seva. "El meu pare escoltava Pink Floyd; la meva mare, Bambino, i en la meva adolescència vaig créixer entre gent diversa. La meva escola de música no va ser només el flamenc, els meus companys feien jazz, música clàssica, tango...", recorda amb nostàlgia.

El cantant ha crescut en la diversitat. I la Màlaga cosmopolita l’hi torna. "Màlaga és la ciutat de la que surto i a la que entro quan torno a casa. D’aquí surto per viatjar al món i aquí vinc per tornar. I per això, Màlaga és la meva casa, és el meu paisatge, és el més semblant a la meva Barcelona", i la presumeix a molta honra.