Mabel Lozano dirigirà una ficció sobre una dona amb discapacitat explotada sexualment

"No es mou, no parla" era la manera en què un home venia la seva fillastra amb paràlisi cerebral perquè cinc homes al dia n’abusessin a casa seva. Aquesta frase dona títol a la conferència que oferiran la directora de cine Mabel Lozano i la periodista Marta Peirano avui al Cornellà Creació Fòrum per parlar del paper del cine com eina per visibilitzar la vulneració dels drets de les dones i la tecnologia com a instrument de submissió. Aquesta història sobre les agressions a una noia amb discapacitat serà també l’eix de la primera pel·lícula de ficció de Lozano, que es rodarà enguany i estarà basada en el seu últim curt, Abril, hoy no es invierno, estrenat al Festival de Sant Sebastià."No es mou, no parla" era la manera en què un home venia la seva fillastra amb paràlisi cerebral perquè cinc homes al dia abusessin d’ella a casa seva. Aquesta mateixa frase és la que dona títol a la conferència que oferiran la directora de cine Mabel Lozano i la periodista Marta Peirano aquest divendres en el Cornellà Creació Fòrum per parlar del paper del cine com eina per visibilitzar la vulneració dels drets de les dones i la tecnologia com instrument de submissió. I, de fet, aquesta mateixa història sobre les agressions a una noia amb discapacitat serà també l’eix de la primera pel·lícula de ficció de Lozano, que es rodarà aquest any i estarà basada en el seu últim curt, ‘Abril, avui no és hivern’, estrenat al Festival de Sant Sebastià, segons ha revelat a aquest diari.

Però aquest "no es mou, no parla", segons la guanyadora de dos premis Goya, representa un moment contemporani, amb els casos de Gisèle Pelicot i els papers d’Epstein. "Han tingut comprades totes aquestes dones per mitjà de la por, la vergonya, l’estigma i de qui et creurà si li ho expliques perquè ells són homes molt importants", exposa la cineasta. A més, amb la seva nova pel·lícula la directora vol canviar el punt de vista. "Aquesta noia la venia el seu padrastre, però cinc homes la compraven cada dia. Pelicot la venia el seu marit, però molts homes la compraven cada dia. Cal posar el focus en què pensen aquests homes quan violen una dona inerta que no pot fer res i, sobretot, en el desig compartit. En la prostitució, en aquesta violació, no hi ha un desig compartit", manifesta.Però aquest ‘no es mou, no parla’, segons la guanyadora de dos premis Goya, també representa un moment molt contemporani, amb els casos de Gisèle Pelicot i als papers d’Epstein. "Han tingut comprades a totes aquestes dones a través de la por, la vergonya l’estigma i de qui et creurà si el comptes perquè ells són homes molt importants", exposa la cineasta. A més, amb la seva nova pel·lícula, la directora vol canviar el punt de vista. "A aquesta noia la venia al seu padrastre però cinc homes la compraven tots els dies. A Pelicot la venia al seu marido, però molts homes la compraven cada dia. Cal posar el focus en què estan pensant aquests homes quan n’estan violant una dona inerta que no pot fer res i, sobretot, en el desig compartit. En la prostitució, en aquesta violació, no hi ha un desig compartit", manifesta.

Més de dues dècades després del seu primer documental sobre el tràfic de blanques, Lozano creu que s’ha avançat poc legislativament: "És veritat que el tràfic de blanques és un delicte, però no hi ha una llei integral contra això. No totes les cares del proxenetisme estan condemnades", critica. "Perquè no hi ha cap voluntat política", assenyala. "S’hi posaria al davant un percentatge molt alt de la població i haurien de destinar recursos per vestir de drets les dones", reivindica. La cineasta assenyala que és un tema que no interessa perquè "la majoria de les dones en situació de prostitució són migrants, sense papers, amb fills menors a càrrec seu, que no han tingut cap altra opció que triar això".Més de dues dècades després del seu primer documental sobre el tràfic, Lozano creu que s’ha avançat poc legislativament: "És veritat que el tràfic és un delicte, però no hi ha una llei integral contra això. No totes les cares del proxenetisme estan condemnades", critica. ¿Per què? "Perquè no hi ha cap voluntat política", assenyala. "Es posarien davant a un percentatge molt alt de la població i haurien de destinar recursos per vestir de drets les dones", reivindica. A més, la cineasta assenyala que és un tema que no interessa perquè "la majoria de les dones en situació de prostitució són migrants, sense papers, amb fills menors al seu càrrec que no han tingut cap altra opció que elegir això".

Blanquejar la prostitució

Notícies relacionades

L’últim mestre lusità

Fernando Aramburu, escriptor: "Els nacionalistes han entès que l’Estat nació ja no és possible"

Davant d’aquesta realitat, la directora reivindica el paper que tenen el cinema i l’art com a eines de denúncia. "El cine té més abast que la paraula. A l’art se li pressuposa llibertat i està menys encotillat", afirma. Reconeix, però, que la indústria cinematogràfica ha contribuït a blanquejar la prostitució. "Ven més una puta feliç, que està encantada de ser-ho, que no pas una dona traficada, vexada i esclavitzada. Això ningú ho vol veure", apunta tot seguit, assenyalant Pretty woman com una ficció que ha incidit de manera negativa "en l’imaginari del que pensem o sabem respecte de la prostitució".Davant aquesta realitat, la directora reivindica el paper del cine i l’art com eines de ççdenunciaççdenúnciaçç. "El cine té més abast que la paraula. A l’art se li pressuposa llibertat i està menys encotillat", afirma. No obstant, reconeix que la indústria cinematogràfica ha contribuït durant dècades a blanquejar la prostitució. "Ven més una puta feliç, que està encantada de ser-ho, que una dona traficada, vexada i esclavitzada. Això ningú ho vol veure", apunta, assenyalant la pel·lícula ‘Pretty Woman’ com a ficció que ha contribuït a incidir de manera negativa "en l’imaginari del que pensem o sabem respecte a la prostitució".

En tot cas, Lozano confia que el panorama del cine està canviant, com es va veure a la gala dels Goya, en què Alauda Ruiz de Azúa es va convertir en la quarta dona a guanyar el guardó a millor direcció. "Cada vegada serà més fàcil que les dones guanyin el Goya a millor directora. Fins fa no res, les dones que feien pel·lícules i llargmetratges bons eren molt poques", conclou la cineasta.En qualsevol cas, Lozano confia que el panorama del cine està canviant, com es va poder veure la setmana passada en la cerimònia dels premis Goya, on Alauda Ruiz de Azúa es va convertir en la quarta dona de la seva història en guanyar el guardó millor direcció –només Pilar Miró, Icíar Bollaín i Isabel Coixet ho havien aconseguit abans. "Cada vegada serà més fàcil que les dones guanyin el Goya a millor directora. Fins i tot fa res les dones que feien pel·lícules i llargmetratges bons, amb grans pressupostos, eren molt poques", conclou la cineasta.