Una exposició a la Pedrera recupera el grup dels nabís

Pintat per Paul Sérusier el 1888 sota la tutela de Paul Gauguin, el quadre Le talisman. Paysage au bois d’amour va ser l’obra fundacional del grup dels nabís, actiu entre 1888 i 1900 i una espècie de baula perduda, no gaire coneguda almenys, entre l’impressionisme i les avantguardes. "Le talisman és una pintura que concentra gairebé tots els principis del col·lectiu", va explicar ahir Isabelle Cahn, la comissària de la mostra Els nabís: de Bonnard a Vuillard, a la Pedrera fins al 28 de juny. Això és: formes i colors simplificats al servei d’una abstracció formal que transcendís la realitat. Juntament amb el postimpressionisme de Gauguin, l’altra gran influència dels nabís van ser els simbolistes, amb Mallarmé i la seva màxima que els poemes no han d’explicar sinó suggerir davant de tot.

Nabís deriva de l’hebreu neviim, que significa ‘profetes’. Malgrat el nom amb què es van batejar, els nabís no eren un grup dogmàtic ni sectari; de fet, no eren ni un grup oficialment constituït, de manera que l’obra dels membres del cercle va seguir diversos camins. Els unia la voluntat de crear un art nou. No és del tot cert que no fossin sectaris. Els fascinaven l’esoterisme i l’espiritualitat. Com un sacerdot d’un culte secret o una cosa semblant va retratar Sérusier a Paul-Élie Ranson. "Era una mica comèdia", va dir Cahn. Però no del tot.

La mostra, organitzada per la Fundació Catalunya la Pedrera amb el suport del Museu d’Orsay, té nou àmbits temàtics. En el primer se’ns presenta el cercle dels nabís, inicialment format per Sérusier, Ranson, Pierre Bommard, Édouard Vuillard i Maurice Denis, als quals més tard es van unir Henri-Gabriel Ibels, Georges Lacombe, Aristide Maillol, József Rippl-Rónai, Ker-Xavier Roussel, Félix Vallotton i Jan Verkade.

Trepidant París

Notícies relacionades

Mabel Lozano dirigirà una ficció sobre una dona amb discapacitat explotada sexualment

L’últim mestre lusità

L’apartat La vida parisenca està dedicat ja saben a què, amb èmfasi en la vida de carrer, els oficis, la moda, els cafès o els cartells publicitaris, "marca d’una ciutat trepidant", en paraules de la comissària. Un altre dels apartats, La decoració moderna, deixa constància de l’interès dels nabís per les arts aplicades a través de vaixelles, papers pintats, biombos o estatuetes decoratives. Una cosa molt característica de l’art nouveau, amb el qual els profetes van coincidir en el temps. En aquest sentit, és perfecta la rima entre l’exposició i l’espai que l’acull, la Pedrera, d’Antoni Gaudí.

El capítol Mediterrani està consagrat al rossellonès Maillol, nabí de passada abans de convertir-se en escultor amb un llenguatge propi caracteritzat per nus femenins hieràtics i de formes generoses i robustes.