Salsa Street Food, l’aventura mexicana de tres joves en la trentena

La vida acostuma a ser una carrera que alterna obstacles i girs sovint ben inesperats. I sí, també de salts impensables; de vegades mortals, de vegades divertits que poden donar com a resultat, per posar només un exemple, Salsa Street Food. Aquest restaurant amb dos locals a Barcelona neix després d’una sèrie de piruetes professionals protagonitzades pel seu trio fundador: els tres joves en la trentena Carlos Matas, Alejandro Ferrer i Santiago Giralt.

El primer, foodie de pro, va passar d’estudiar Administració i Direcció d’Empreses i pencar a Glovo consolidant mercats a mig món i analitzant dades a muntar la seva pròpia empresa de delivery amb el segon, que havia estudiat Enginyeria Industrial i havia treballat en la start-up de moda 21 Buttons i en la firma de cosmètica Haan, que ho va petar venent gel hidroalcohòlic en la pandèmia. I que va convèncer el tercer, que havia sigut el seu excompany d’equip d’hoquei herba i que després d’haver estudiat Periodisme estava gaudint com un nen de l’alta gastronomia i dels ensenyaments de Jordi Vilà a la cuina d’Alkimia i Al Kostat.

"Sempre vaig voler emprendre. Veia molts números i tendències a Barcelona, i creia que es podien fer coses", recorda Matas, que va fer el salt amb el seu amic d’infància quan el dinar a domicili estava en ple auge a causa de les restriccions imposades per la maleïda Covid-19. Van començar quan permetien als restaurants obrir a la nit per preparar menjar a domicili. "L’octubre del 2020, en sotsarrendem un al carrer de Casp per a una prova pilot d’un mes i mig, i va funcionar". Llavors, Giralt encara no era a l’equip, de manera que cuinaven els treballadors d’aquell establiment, que no feia delivery. Però a l’aixecar-se les restriccions, aquell restaurant va tornar a la normalitat i Giralt i Ferrer van tenir dues feines. Una, buscar un cuiner; i dos, trobar una dark kitchen. Van fitxar Giralt, que sempre havia tingut ganes de tenir el seu propi projecte, però no van poder aconseguir un local només per cuinar perquè en aquell moment l’Ajuntament va prohibir les llicències per a aquest tipus de negoci. Així que, després de polir la marca, muntar l’equip i trobar el local i reformar-lo, el 2022 van obrir un petit restaurant amb una sala que van reduir per guanyar espai per als fogons, ja que volien crear diverses marques. Només hi havia 20 m2 per als clients, que menjaven a les mateixes caixes de cartró que el que les rebia a casa. "Però a la gent li agradava molt la nostra oferta i preferia quedar-se al restaurant perquè amb l’aixecament de les restriccions tots tenien ganes de sortir", assenyala Matas. Paral·lelament, el mercat de delivery, monopolitzat per Glovo i Uber Eats, va deixar de ser rendible. "Sempre depens d’un tercer, que pot limitar el teu radi d’acció per optimitzar els viatges dels seus riders en dies de molta demanda, i amb això pots deixar de guanyar molts diners aquell dia", comenten.

Notícies relacionades

40 anys dels Goya: un palmarès ple de grans triomfs, amargues decepcions i tot el que hi ha al mig

Sarandon i el costat correcte de la història

"Sobrevivíem, però no ho havíem muntat per sobreviure", explica Giralt. "O tancàvem o donàvem un tomb al model de negoci", remata el xef. I li van donar un tomb apostant per la restauració tradicional. Van reduir la cuina del local de Laforja, van ampliar la sala i es van bolcar en el client a nivell de servei i de carta. Bingo.

L’èxit els ha portat a obrir, fa uns mesos, al carrer de Muntaner, on la cuina és petita (la producció es fa a Laforja) i la sala, sense ser gaire gran, compta fins i tot amb un reservat per a grups. I ja pensen en un tercer restaurant. Serà qüestió de mesos...