Tamara Gorro i Cayetano, un idil·li de portada

En paral·lel, ja ha sorgit l’inevitable culebró col·lateral i la periodista Leticia Requejo, de Telecinco, ha afirmat que Francisco Rivera va avisar Cayetano que anés amb compte amb Tamara, assegurant que havien tingut "un coqueteig". Un rumor, amb caires únicament decoratius, que ja s’ha encarregat la Gorro de desmentir en el programa de Sonsoles Ónega: "Entenc que es parli, el que no m’agrada són les mentides i el que no consentiré és que es passi una línia vermella. És absurd i no entraré en això. Sí que hi entraré d’una altra manera i prendré mesures". Segons ens explica l’entorn més pròxim de la influencer a les Mamarazzis, Tamara "només ha vist Francisco Rivera en dues comptades ocasions i no hi ha hagut mai res entre ells. No entenem d’on ha pogut sortir una xorrada semblant". En la mateixa intervenció televisiva, una riallera Tamara Gorro sí que va voler deixar clar que la seva nova parella "és una persona formidable, un tio meravellós i és molt bon amic, amb un cor enorme".

El més fascinant d’aquesta parella no és tant la parella com l’ecosistema a què pertanyen tots dos. El món dels famosos espanyols és tremendament petit: cognoms que es creuen i idil·lis que semblen un intercanvi de cromos vip. Vaja, que avui surts amb l’ex d’una amiga model i demà empates amb el cosí futbolista del teu amic el torero. Sempre acabem veient els mateixos personatges, tot i que amb diferent combinació. L’algoritme sentimental de la premsa rosa és més que predictible.

Una cosa molt lletja

Notícies relacionades

Sis hores de classe mestra de Bellocchio

El desig i la realitat

De tota aquesta història de Tama i Caye, hi ha una cosa molt retrògrada i molt lletja que es desprèn de la manera en què alguns periodistes han explicat la seva relació. Quan apareix el nom d’una dona independent i mediàtica relacionat amb un rostre masculí popular, el focus es desplaça automàticament cap al suposat interès o estratègia de la susdita: "Segur que ella està encantada, això li ve fenomenal" ... A ells se’ls pressuposa llibertat, a elles, en canvi, se’ls atribueix intenció. Sembla que el relat funciona millor quan convertim la dona en sospitosa d’obtenir alguna cosa a canvi de la relació sentimental que mantinguin. La qüestió no és què guanya ella, sinó per què continuem necessitant imaginar que hi guanya alguna cosa.

¿Funcionarà la seva història? Ves a saber. Quan fa pocs mesos que va començar, ja estem apostant com acabarà. L’amor en el paper cuixé no és mai etern, és reciclable. No ho diem per maldat, és estadística.