Concert de butxaca

Max Navarro toca les ‘Estrelles’

L’exconcursant d’‘OT’ va protagonitzar una actuació sorpresa a l’IQOS Boutique de Barcelona, dins dels Secret Shows de Les Nits Occident.

Max Navarro toca les ‘Estrelles’
2
Es llegeix en minuts
Rafael Tapounet
Rafael Tapounet

Periodista

Especialista en música, cinema, llibres, comèdia i subcultures

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Max Navarro (Premià de Mar, 2002) va entrar en la història d’Operación Triunfo quan a principis de desembre va publicar la cançó Estrelles. Fins aleshores, després de 25 anys d’acadèmia, cap cantant sortit del cèlebre concurs televisiu havia iniciat la seva carrera discogràfica en solitari amb un single en català. Beth, Elena Gadel, Aitana, Alfred, Miki Núñez, Chiara Oliver..., tots s’havien estrenat en castellà, amb sort dispar. A Max no li ha anat malament. Un milió i mig d’escoltes a Spotify (i gairebé 400.000 visualitzacions a YouTube) avalen la seva aposta pel català a Estrelles.

"Em sento còmode component tant en català com en castellà, però en aquest cas va ser una decisió que va sortir de manera natural i ni m’ho vaig pensar", va afirmar l’artista de Premià durant la seva miniactuació en el marc dels Secret Shows de Les Nits Occident, el cicle de concerts de butxaca amb protagonista sorpresa que celebra la seva tercera edició a l’IQOS Boutique de Barcelona. Estrelles va ser, com era previsible, el número que va tancar el concert i el que més entusiasme va despertar entre el centenar llarg d’admiradors i curiosos que es van citar en aquest nou capítol de la iniciativa que organitzen Occident, Cervezas Alhambra, EL PERIÓDICO, CaixaBank i el Grup Clipper’s.

Max Navarro es va presentar a l’escenari amb una crossa i una bota ortopèdica Walker ("em va caure a sobre un disc de 25 quilos quan m’entrenava") i, després de declarar-se "molt orgullós" del seu pas per OT, es va asseure davant el piano elèctric i va arrencar l’actuació amb la delicada Blau marí, una cançó que mai abans havia cantat en públic.

Dues versions

Notícies relacionades

A aquesta li van seguir dues versions: una lectura en clau de balada de Yo no te pido la luna, adaptació del clàssic italià Non voglio mica la luna que el 1984 va popularitzar en castellà la mexicana Daniela Romo (i que Max Navarro acaba de publicar com el seu últim senzill), i el popular Careless whisper de George Michael, número que ell mateix va definir com "una mica tallavenes" i que bé podia haver dedicat als sorollosos espectadors del fons de la sala que no parlaven en murmuris.

I per tancar, dues cançons escrites durant la seva estada a OT: l’encara inèdita Vertigen i, no podia ser de cap altra manera, l’exultant Estrelles, cantada de per les primeres files.