El soci 149.842

Un amic de l’ànima, impactat per la lona que acabava de veure en l’encreuament del carrer Aribau amb Travessera de Gràcia, em va enviar la fotografia amb aquesta frase adjunta: "Les cantonades ja no són de Núñez".

Els que ja ens pentinem cabells blancs guardem en l’inconscient nombroses dades sobre el president que hi va haver al Barça durant 22 anys. I una era el seu afecte, com a constructor, per aquest punt d’intersecció urbà. De fet, va arrasar adquirint-les de la mateixa manera que Messi, amb tan sols una, va commocionar el barcelonisme. El precandidat Marc Ciria ja ha reconegut que l’argentí no ha intervingut –ni hi intervindrà, afegeixo jo– en la campanya i que l’objectiu és rendir-li homenatge. El que no va tenir al seu dia i que mereix.

Quan el Leo parla s’apuja el pa. I, possiblement, la intenció de vot. Un dels peròs de Laporta és, precisament, saber que el millor jugador de futbol de la història no vol veure’l ni en pintura. Tan traumàtica va ser la sortida del futbolista que l’aparició d’aquesta pancarta, de la mateixa manera que ho va ser la seva visita nocturna al Camp Nou, ha alterat l’ecosistema blaugrana.

Notícies relacionades

Les comissions per Kounde porten a declarar Koeman

El València Basket fa fora el Joventut de la Copa del Rei

El soci 149.842 feia festa dimecres. Després de la desfeta de dilluns contra el Girona, va decidir donar dos dies de festa a la plantilla perquè fessin net, es relaxessin i tornessin a la feina ventilats de cap i cos. En aquest equip hi ha diversos socis, alguns gairebé des del dia que van néixer, que van veure Messi amb la samarreta que avui vesteixen ells. El soci 149.842 ho és des que va fitxar com a entrenador del FC Barcelona, ja té un any d’antiguitat, pot votar, va insinuar que ho faria pel president que el va fitxar perquè "necessitem estabilitat" i només imaginar que l’argentí podria aterrar al seu vestidor (com vol Marc Ciria) té gratera. Perquè, en el fur intern, Hansi Flick deu considerar que desestabilitzaria el grup.

Los sueños, sueños son (Calderón de la Barca dixit), però imaginin, amb el pitet posat, els Cubarsí, Bernal o Lamine Yamal mentre es passen la pilota amb ell. Somiar no costa res. Per sort.