U2 treu per sorpresa un disc ple de fúria política i denúncia

S’espera un nou àlbum d’U2 per a aquest any, més de vuit anys després de l’últim que van treure amb material original (Songs of experience, 2017), però, mentrestant, el grup ha decidit amenitzar l’espera amb un epé de sis cançons que llueix com a fruit del moment, de la seva consternació davant diferents focus de conflicte polític o bèl·lic repartits en diferents llocs del món: els Estats Units, Israel, l’Iran i Ucraïna. El disc es titula Days of ash i va aterrar a les plataformes per sorpresa, sense previ avís, ahir a la tarda (18.00 hores a Espanya).

La furiosa cançó amb què arrenca porta un títol significatiu, American obituary, i està dedicada a Renée Good, la ciutadana assassinada el mes passat per agents de l’ICE a Minneapolis. "Renée Good va néixer per morir lliure", diu la lletra. "Mare nord-americà de tres fills / Setè dia de gener / Una bala per cada fill, ja ho veus". La tornada final repeteix que "la força de la gent és molt més forta que la gent en el poder". En una entrevista al fanzín Propaganda, Bono explica que la lletra és una picada d’ullet a una de les seves cançons favorites de Bob Dylan, It’s alright, Ma (I’m only bleeding). "En la seva cançó, el nen canta a la mare, i en la nostra, la mare canta als seus fills: T’estimo més del que l’odi estima la guerra".

Activistes assassinades

La segona peça de l’epé, The tears of things, un mig temps envoltant, apunta al llibre del mateix títol de Richard Rohr i reflecteix l’endèmic conflicte israelianopalestí. "Si fiques un home en una gàbia i la sacseges / Un home es converteix en el tipus de ràbia que no es pot contenir". A continuació, Song of the future s’inspira en dues dones iranianes, Jina Mahsa Amini, activista feminista assassinada per la policia de la moral, i Sarina Esmailzadeh, que va morir dels cops soferts en la posterior manifestació de protesta.

Notícies relacionades

Amor liceista amb Sierra i Tézier

El cine ret homenatge a les víctimes del Balandrau: "Els he vist vius un altre cop"

Wildpeace és un recitat de la nigeriana Adeola, amb intervenció del productor Jacknife Lee, d’un text traduït a l’anglès del poeta israelià Iehuda Amijai, i One life at a time brinda la seva fosca dinàmica postpunk a la memòria de l’activista palestí Awdah Hathaleen, a qui un colon israelià va disparar mortalment l’any passat. El disc es tanca amb Yours eternally, un cant dedicat a Ucraïna compartit amb Ed Sheeran i un cantant d’aquest país, Taras Topolia. Aquesta peça dona peu a un documental curt que s’estrenarà dimarts que ve, quan es compleixin quatre anys de la invasió russa d’Ucraïna.

Acompanya el llançament un comunicat del grup en què Bono parla del caràcter urgent d’aquest disc i confirma que es tracta d’una desviació del camí que conduirà a l’àlbum que veurà la llum "més endavant aquest any". Aquestes cançons "són molt diferents en to i temàtica" de les que integraran el pròxim disc. "No podien esperar. Estaven impacients per sortir al món. Són cançons de desafiament i consternació, de lamentació", afegeix. A diferència de les que vindran. "Seguiran cançons de celebració, en les quals estem treballant ara, perquè, malgrat tot l’horror que veiem normalitzat diàriament en les nostres pantalles, no hi ha res normal en aquests temps de bogeria i exasperació, i hem de fer-los front abans de poder tornar a tenir fe en el futur".