Vuit personatges i un sol actor

La radicalitat d’aquest Vània consisteix a fer creure a l’espectador que veu vuit personatges diferents –quatre homes i quatre dones– quan només hi ha un intèrpret a l’escenari. I això sense canvis de vestuari ni màscares ni trucs de caracterització. "El gran repte és aconseguir que el públic entengui l’obra i s’hi posi a dins, que pugui seguir no solament el fil argumental sinó també el viatge emocional". Perquè l’espectador "vegi" els personatges, l’actor recorre als canvis de to de veu i a uns gestos específics, "però tot s’ha de fer d’una manera molt subtil per no acabar caient en la caricatura, en els pallassos de la tele –assenyala–. Això no és un festival Joel Joan. És Vània. Tot i que la faci un sol paio".

Una gran frustració

Malgrat ser una de les obres capitals de Txékhov, L’oncle Vània ha sigut molt poc present als escenaris barcelonins, a diferència d’altres títols igualment importants de l’autor rus com Les tres germanes, La gavina o L’hort dels cirerers. Publicada el 1899 i estrenada el 1900 (en un muntatge de Konstantín Stanislavski), l’obra reuneix en una hisenda campestre un grup de personatges marcats per la mediocritat de les seves vides i agermanats per l’incompliment de les expectatives. "A Vània no hi ha ni un personatge que no tingui el seu bol de desgràcia per menjar –apunta Joan–. Sense fer grans pirotècnies en la trama ni girs argumentals, Txékhov et parla de tots aquests personatges i de les seves frustracions i misèries, que són les nostres per més que avui visquem en un món ple de soroll i tecnologia. Parla de la condició humana i ho fa sense plorar. És un autor que no necessita focs d’artifici per fer una brasa en què es va rostint una carn molt suculenta".

La productora Focus va fer arribar a Joel Joan el text de Simon Stephens, que condensa l’obra de Txékhov (la deixa en 90 minuts) i l’acosta al present, amb una proposta per muntar-lo al Romea. A l’actor li va costar decidir-se, i no solament perquè després d’haver protagonitzat Jo soc la meva dona el 2008 s’havia promès a si mateix no tornar a fer un monòleg mai més. "Quan algú diu “mai més”, és molt probable que s’ho acabi menjant amb patates –riu–. El que passa és que el primer cop que vaig llegir el text de Stephens no vaig entendre res, no vaig veure com es podia fer això. I em va semblar una feinada monumental. Però com que soc molt jove d’esperit –torna a riure–, el vaig tornar a llegir i a donar-hi voltes, fins que al final ho vaig veure. I em vaig veure a mi fent-ho".

De la comèdia al drama

Un al·licient no menor va ser la possibilitat de sortir del registre d’actor còmic en què Joan semblava definitivament encasellat arran de l’èxit de les dues entregues d’Escape room (aquestes setmanes està ultimant l’adaptació al cine de la segona). "És veritat que el personatge d’Escape room m’ha marcat molt i em venia de gust sortir-ne i experimentar la meva part dramàtica. Fer riure està molt bé, és com un superpoder, però quan fas drama entres en contacte amb una part de tu mateix molt diferent, més emotiva. I si aconsegueixes que l’espectador es deixi arrossegar per aquesta emoció, es creen uns moments molt màgics", apunta.

Notícies relacionades

Amor liceista amb Sierra i Tézier

U2 treu per sorpresa un disc ple de fúria política i denúncia

Tot i així, l’actor afirma que Vània està carregat d’humor i recorda que, quan es va estrenar el 1900 i Stanislavski el presentava com un drama, Txékhov insistia que en realitat es tractava d’una comèdia: "És el que passa amb les bones comèdies i amb els bons drames, que no hi ha tanta diferència".

Al cap i a la fi, en totes les vides es barregen la comèdia i el drama. També en la de Joel Joan, malgrat la imatge que de vegades pugui projectar. "Jo tinc un punt força dramàtic i visc la meva vida d’una manera una mica melancòlica. No soc alegre com un picarol, ni de bon tros. Soc molt treballador, això sí, però perquè no sé fer res més. La feina m’ajuda a trobar-me a mi mateix, a conèixer-me més bé i és, sobretot, una gran pastanaga per no deixar-me caure. Posar-me reptes i superar-los: això és el que m’ajuda a neutralitzar el meu costat nihilista".