Amor liceista amb Sierra i Tézier

La soprano nord-americana Nadine Sierra és fa un parell de temporades una de les favorites dels liceistes, flamant guanyadora del Premi Ópera XXI pels seus recents Traviata al Real i al Liceu i pel seu Sonnambula també al Gran Teatre. Va tornar a l’escenari de la Rambla juntament amb un altre favorit del públic barceloní, el baríton francès Ludovic Tézier, una lluminària des de fa un parell de dècades que aquí ha cantat part important del seu repertori, tots dos acompanyats des del piano per una atenta Véronique Werklé.

El programa, ampli i variat, amb especial accent en el repertori francès, va escalfar motors amb Mozart i l’escena de Susanna Giunse alfin il momento... Deh, vieni, non tardar, de Le nozze di Figaro, amb una Nadine Sierra lligant i allargant frases i lluint timbre i espontaneïtat. D’Offenbach Tézier va impressionar amb el seu Scintille diamante de Les contes d’Hoffmann com escrita per a ell, per seguir amb una joieta de Puccini, Chi il bel sogno di Doretta, de la poc programada òpera La rondine, amb Nadine Sierra en plenitud, traient brillantor al seu fraseig i al control del fiato.

De La damnation de Faust de Berlioz Ludivoc Tézier es va recrear en aquest embarbussament que és la Sèrènade de Méphistophélès donant pas a Gounod i la seva Juliette amb una Nadine Sierra camaleònica que ara es va reencarnar en Julieta com a personatge i vocalment donant-ho tot. El va seguir Sois immobile de Guillaume Tell de Rossini amb un Tézier amb ple control de la tessitura abans que la soprano fes volar el públic amb Charpentier i un màgic Depuis el jour de Louise, tot pianíssimos i reguladors, amb un fraseig impressionant, per aterrar a sòl verdià amb el duo de Gilda i Rigoletto en què tots dos van mostrar el seu poder en els dos personatges, dels quals són una referència.

El belcantisme romàntic de Donizetti va obrir la segona part amb una escena de L’elisir d’amore i una Nadine Sierra plenament en estil com a Adina, ornamentant a plaer, contrastant amb un Tézier suplicant a l’ària d’I puritani de Bellini, tot virilitat. El joc va continuar amb Donizetti i Sierra ficada a la pell de Norina de Don Pasquale brodant Quel guardo il cavaliere que va precedir l’ària de Nabucco Dio di Giuda! amb un Tézier emocionalment pietós.

Puccini i el seu vals de Musetta de La Bohème van trencar la melancolia amb una Nadine Sierra deliciosa i simpàtica, com només ella sap comunicar. El piano solo de la Méditation de Thaïs de Massenet va donar pas al duo final de Violetta i Germont de La traviata verdiana en què també tots dos dicten càtedra causant el deliri del públic que va ser regalat amb tres propines.

Notícies relacionades

U2 treu per sorpresa un disc ple de fúria política i denúncia

El cine ret homenatge a les víctimes del Balandrau: "Els he vist vius un altre cop"

Nadine Sierra & Ludovic Tézier

Gran Teatre del Liceu (18/26)