El Cercle crida a «moderar» l’arribada de migrants per prioritzar els treballadors qualificats

L’entitat presidida per Teresa Garcia-Milà ha aplaudit en una nota d’opinió publicada aquest dijous la regularització extraordinària del Govern, però també critica que aquesta és un reflex que «Espanya no ha tingut mai una veritable política migratòria» i «continuar gestionant la immigració com s’ha fet fins ara dificulta el canvi de model econòmic que el país necessita».

«La coherència amb les capacitats exigeix tenir en compte que la pressió creixent sobre els serveis públics i, també, sobre el mercat de l’habitatge, en un context d’oferta molt rígida, fan aconsellable modular els fluxos d’arribada [de migrants] per reduir el desajust entre oferta i demanda», diu la nota d’opinió publicada aquest dijous, sota el títol ‘La necessitat d’una política migratòria: model productiu, integració i benestar social’.

Motor de creixement

La migració està sent un dels motors de creixement de l’economia espanyola i catalana en l’actual cicle. Així ho reconeixen des del Cercle i ho han quantificat altres institucions. Funcas, per exemple, estima que la incorporació de la força laboral estrangera explica gairebé la meitat del creixement del PIB des del 2022 a Espanya.

No obstant, des del Cercla consideren que el perfil de migrants que està arribant i les condicions legals en què ho fan incentiven que s’acabin ocupant en sectors de baix valor i productivitat, és a dir,s’ocupen com a cuidadors, peons o cambrers i no com a programadors o metges.

Això està incentivant que l’economia catalana creixi més en quantitat que no en qualitat. Així ho reflecteixen les dades de l’Idescat, que mostren com el PIB per habitant ha crescut entre el 2019 i el 2024 (últimes dades disponibles) un 19,1% a Catalunya, un 22,6% a Espanya i un 25,4% a la Unió Europea. És a dir, el Cercle argumenta que s’està creant riquesa, a Catalunya especialment, però s’està repartint entre més gent per aquesta intensa arribada de persones de l’estranger.

I això té efectes sobre l’ús dels serveis públics, com Rodalies o la sanitat, en els quals l’Administració no ha invertit tant com hauria hagut de fer-ho. «Catalunya és avui un país dimensionat per atendre una població de sis milions, quan en té més de vuit», han criticat en la seva nota.

Prioritzar els treballadors

El Cercle considera indispensable reformar la política migratòria i els canals d’entrada regular de persones. A Espanya nou de cada 10 migrants entren per un aeroport. Des de la institució critiquen que un dels principals mecanismes de regularització hagi acabat sent un que va ser teòricament dissenyat per a excepcions, com és l’arrelament.

Això implica que una persona ha de passar dos anys en sòl espanyol fins a poder aconseguir un permís de treball. L’entitat no es pronuncia sobre com evitaria que arribessin migrants que avui entren com a turistes però que es queden per acabar treballant i acaben recorrent a aquesta figura de l’arrelament.

Les borses d’irregularitat que això genera incentiva, al seu entendre, el desenvolupament de certes activitats econòmiques de baix valor, ja que els empresaris es valen d’aquesta mà d’obra barata per lucrar-se i perpetuen aquest model de creixement d’escassa productivitat. El Cercle crida a reformar la figura de l’arrelament i a exigir als migrants que vulguin portar familiars més garanties que acreditin que disposen de mitjans econòmics per mantenir-los.

És per això que des del Cercle es fixen en models com el del Canadà i Austràlia, on hi ha uns cursos legals assentats per, a través de visats que premien l’alta ocupabilitat dels sol·licitants, autoritzar l’entrada al país amb dret a treballar de manera legal des del primer dia.

En aquest sentit, les tesis del Cercle coincideixen amb les defensades pel líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, que precisament cita el Canadà i Austràlia com els seus models per reformar les competències migratòries. I reclama al PSOE que s’alineï, al seu torn, amb aquestes. Això interpel·la el conjunt de forces polítiques, i molt directament els dos partits majoritaris, que tenen la responsabilitat d’abordar aquest debat amb valentia i visió de país. No fer-ho seria una greu irresponsabilitat», diu la seva nota.

Espanya ja disposa actualment de cursos legals per portar treballadors de l’estranger, si bé la nota de la institució es mostra molt crítica amb el funcionament d’aquests cursos. El catàleg d’ocupacions de difícil cobertura, que permet a les empreses anar a contractar a fora determinats perfils si es registra una proporció elevada de vacants al SEPE, es regeix per una «lògica encara massa rígida i burocràtica». Un dels principals problemes que té aquesta via és que pràcticament cap companyia formalitza contractes a través de les oficines públiques d’ocupació.

Suport a la regularització del Govern i a Junts

El Cercle ha fet una crida a repensar la política migratòria a futur, però també ha aplaudit l’exercici de reconeixement d’una situació ja real com és la regularització de migrants que va anunciar el Govern. Aquesta podria beneficiar fins a 800.000 persones a totEspanya que ja viuen i moltes treballen aquí, i els concediria autorització laboral per sortir de l’economia submergida.

Notícies relacionades

Els bancs disparen la concessió d’hipoteques a xifres no assolides des del 2010

Les ‘start-ups’ de salut catalanes baten el seu rècord de finançament

L’entitat presidida per Garcia-Milà també ha tancat files amb la reivindicació de Junts –pactada amb el PSOE però encara no executada per falta de majories parlamentàries– de cedir part de les competències migratòries a la Generalitat. «Una capacitat més important de gestió en l’àmbit català podria contribuir a una Administració més ordenada i ajustada a la realitat del país, sempre que vagi acompanyada de recursos i s’insereixi en un marc coherent amb l’Estat i la Unió Europea»

Altres recomanacions del Cercle passen per dotar de més recursos els ajuntaments, que són les administracions més implicades en l’acollida, i invertir més recursos en educació, com a pilar d’integració.