Elma Correa s’endú el Biblioteca Breve a la frontera mexicana

Un estiu inoblidable, sí, però no a la Nova York de Bad Bunny, sinó en un barri de Mexicali, una de les últimes ciutats de Mèxic abans de la frontera amb els Estats Units. Allà hi va néixer i créixer l’escriptora Elma Correa, autora dels llibres de contes Que parezca un accidente i Mentiras que no te expliqué, i hi ha tornat per guanyar la 68a edició del premi Biblioteca Breve amb Donde termina el verano, una novel·la sobre l’amistat femenina, el final de la innocència i "la violència estructural que castiga els nens i les dones en un lloc de pas marcat per la pobresa".Un estiu inoblidable, sí, però no al Nova York de ‘Bad Bunny, sinó en un barri de Mexicali, una de les últimes ciutats de Mèxic abans de la temuda frontera amb els Estats Units i territori desèrtic marcat per la migració, la superstició i la pobresa. Allà va néixer i va créixer l’escriptora Elma Correa, autora ‘Que sembli una accident’ i ‘Mentides que no et vaig comptar’, i allà ha tornat per guanyar la 68a edició del Premi Biblioteca Breu amb ‘On acaba l’estiu’, una novel·la sobre l’amistat femenina, el final de la innocència i "la violència estructural que travessa els nens i dones en un lloc de pas marcat per l’extrema pobresa".

El guardó, dotat amb 30.000 euros i convocat anualment per l’editorial Seix Barral, ha volgut distingir la "prosa hipnòtica i precisa" de Correa, així com la capacitat per contraposar a un relat oficial de "feminicidis, pobresa i mares que callen" l’honestedat i lleialtat de la comunitat. Elena Ramírez, directora editorial del segell barceloní, va revelar que l’adjectiu meravellós va ser d’ús comú durant les reunions d’un jurat "sorprès" i convençut d’haver trobat una "rara avis". La decisió es va donar a conèixer ahir al Gran Teatre del Liceu després que l’alerta meteorològica obligués a ajornar la cerimònia de lliurament del premi, programada originalment per a dijous al migdia.El guardó, dotat amb 30.000 euros i convocat anualment per l’editorial Seix Barral, ha volgut distingir la "prosa hipnòtica i precisa" de Correa, així com la seva capacitat per contraposar a un relat oficial de "feminicidis, pobresa i mares que callen" l’honestedat i lleialtat de la comunitat. Elena Ramírez, directora editorial del segell barceloní, ha revelat que l’adjectiu "meravellós" va ser d’ús comú durant les reunions d’un jurat "sorprès" i convençut d’haver trobat una "rara avis". "És una novel·la meravellosa", ha resumit l’escriptor i editor Adolfo García Ortega. La fallada s’ha donat a conèixer aquest divendres en el Gran Teatre del Liceu, un dia més tard del previst després que l’alerta meteorològica obligués a ajornar la cerimònia de lliurament del premi, originalment programada per al migdia de dijous.

"És meravellós que s’hagi premiat una novel·la sobre l’amistat entre dones i no sobre l’Imperi austrohongarès o coses d’aquestes que fan els homes", va celebrar Correa al recollir un guardó que, va assegurar, el més normal és que hagués passat de llarg. "Soc dona, no soc blanca i no tinc privilegis de classe, i en un país com Mèxic aquestes tres coses són tremendes. Estadísticament, no hauria de ser aquí, però la meva mare em va fer creure que podia imaginar mons diferents quan em va posar un llibre davant", va dir."És meravellós que s’hagi premiat una novel·la sobre l’amistat entre dones i no sobre l’Imperi Austrohongarès o coses d’aquestes que fan els homes", ha celebrat Correa després de recollir entre rialles, llàgrimes i hipidos nerviosos un guardó que, ha recordat, el més normal és que hagués passat de llarg. "Soc dona, no soc blanca i no tinc privilegis de classe, i en un país com Mèxic aquestes tres coses són tremendes. Estadísticament no hauria d’estar aquí, però la meva mare em va fer creure que podia imaginar mons diferents quan em va posar un llibre davant", ha dit.

Presentada com una barreja de True detective, L’amiga genial d’Elena Ferrante i la capacitat d’Alana S. Portero per il·luminar entorns hostils, Donde termina el verano és la història de l’Elisa i l’Aimé, dues amigues amb uns camins que se separen després d’un estiu determinant. La nit abans que l’Elisa abandoni la ciutat per anar a estudiar a fora gràcies a una beca d’atletisme, la responsabilitat de totes dues en un fet tràgic fracturarà la seva amistat i tot el barri. Vint anys després, les dues amigues es retroben convertides en persones molt diferents. El paisatge del llibre, va revelar Correa, és el mateix on ella va créixer: els Alamitos, "un barri molt valent a 30 metres de la línia internacional". "No faig autoficció i vaig a teràpia; però, és clar, hi ha molt de les meves amigues, de les relacions que veig. Com a escriptora, la meva feina és escoltar molt", va explicar.

Notícies relacionades

Jacob Tierney, Creador de ‘Más que rivales’: «El desafiament no és anar al llit amb algú, sinó el que ve després»

El director de ‘Pirates del Carib’ combat la IA armat d’hilaritat

"Laboratori sociocultural"

Correa parla de Mexicali com si fos un "laboratori sociocultural" en què, als 90, coexistien habitants locals, famílies migrants, migrants deportats o amb ganes de travessar "a l’altre costat", grups religiosos nord-americans, metges i infermeres d’assistència social i fins i tot un campament gitano. "A la meva novel·la hi ha molta gent diferent, molts migrants, i s’hi explora l’alteritat i el rebuig absurd cap a una altra persona que únicament s’està buscant la vida", va destacat l’autora.