Magalí Sare canta a les dones obligades a casar-se «per força»

Magalí Sare s’embala apassionadament a mesura que entra en matèria. «Les històries de dones que no es volen casar, que s’escapen, les castiguen, o fins i tot les maten, formen part de la història en bona part del món. I caldria comptar quantes pel·lícules de Disney van de princeses que no es volen casar i les obliguen a fer-ho amb algú a qui no han triat», fa notar, a propòsit del seu nou àlbum, Descasada. Un repertori de «cants i planys de nòvies», fruit de converses i indagacions documentals, i «un treball tant musical com antropològic», que veu la llum divendres.

La paraula que dona títol al disc no apareix al diccionari, tot i que sí que hi figura el verb descasar, equivalent a anul·lar un matrimoni. «Però devorant cançoners populars catalans vaig trobar l’adjectiu: ‘si jo pogués, em descasaria’ o ‘la noia, si no es pot casar, que s’estigui descasada’. Serveix com a sinònim d’anul·lar l’enllaç o per a aquelles dones que es queden en un estat de descasament», explica la cantant, compositora, multiinstrumentista i productora barcelonina. Aquest ja és el seu sisè àlbum, i fa una mica més de deu anys que es va donar a conèixer amb el Quartet Mèlt, que el 2015 va guanyar el programa Oh happy day, de TV3.

La part delirant

També se la coneix per les col·laboracions amb Clara Peya i Salvador Sobral, i perquè la seva veu i la seva presència apareixen en llocs d’allò més variats: un anunci de la Damm (Compromís: «em va salvar la pandèmia») o la investidura del president Pere Aragonès, desconstruint Els segadors. Ahir a la nit va actuar a la gala dels premis Gaudí. «M’emociona que confiïn en mi fent el que faig i sent tan imprevisible», assenyala. Clara Peya li va elogiar, fa set anys en aquest diari, una «fragilitat inquietant» i un registre «amb un punt de nena diabòlica». «Sí, ho vaig llegir», somriu. «És que amb ella vaig descobrir la meva part més de deliri, de boja de manicomi. A l’escenari tot s’hi val i jo em sento molt lliure de semblar una boja, una cursi, una trapella, un àngel caigut del cel... M’agrada».

En el nou àlbum practica aquest do transformista posant-se en la pell de diverses «descasades» després d’haver emprès un procés de recollida d’històries i testimonis. Tot va començar en un viatge a Eslovàquia, indica. «Em van ensenyar una cançó cantada per dones i em vaig adonar que era sobre una noia que s’acomiadava de la seva família i la seva terra. Era la seva última nit de soltera», explica. «Em va fer tanta pena que vaig començar a indagar-hi». Van sortir quinze cançons, deu d’elles amb músiques seves.

El tema d’obertura, Anunci al diari, es basa en un reclam real, publicat a la premsa alemanya dels anys 20, en què un home buscava dona. Hymen, en dues parts, al·ludeix al «déu de la cerimònia del casament», tot i que convidi a pensar en la membrana vaginal. «Però m’apassiona la coincidència, perquè la cultura de l’himen és una fal·làcia». En contrast, Sirviñaco ens introdueix en el món quítxua, on «per veure si una parella es casava o no, havien de viure plegats un temps, treballar en equip i fins i tot tenir fills». Amb tot això, Descasada il·lustra que «el matrimoni per amor és una cosa moderna, de fa quatre dies, i un privilegi», i que encara avui dia «moltes noies i fins i tot nenes al món pateixen casaments pactats o forçats».

Estils musicals

Notícies relacionades

La Villarroel bat rècord de venda anticipada i despatxa 15.000 entrades per a ‘Els fills’

Kiran Desai: "Em van enviar a escriure sobre el comerç sexual de nenes a l’Índia; és esgarrifós"

Sare té un bagatge acadèmic clàssic i modern alhora, que és una cosa que es respira en l’àlbum, on el vals-ranxera conviu amb l’ària, el cant líric amb la guitarra flamenca (de Pau Figueres) i els rigors del Cor Bruckner Barcelona amb el ritme brasiler del maxixe. Hi ha textos en català, llatí, occità, gallec, portuguès, alemany, italià, francès, anglès, eslovac, «i un interludi en àrab de Síria», precisa. «Parlar de cultura alta i baixa és subestimar la gent. Ens renten el cervell, perquè el món de la música és molt més que el mainstream».

Descasada (volum 1: el segon encara està en procés) saltarà a l’escenari el 26 de març a La Paloma (festival Empremtes), amb tots els participants en l’àlbum i alguns convidats. I el disc serà a Spotify malgrat que ella pren part en la campanya de boicot d’un col·lectiu d’artistes catalans. «La meva idea és sortir de mica en mica de Spotify, començant amb els discos antics. Amb el nou encara no m’atreveixo a fer el pas. Estic en un estat de transició. Però vull conscienciar el públic que hi ha d’haver una desbandada d’aquesta plataforma. Fa anys que els artistes estem enfadats amb Spotify».