L’Ajuntament de Barcelona portarà a votació una versió millorada del projecte del Museu Thyssen

En el nou ‘render’, que Stoneweg ha facilitat a EL PERIÓDICO, s’aprecia una reducció dels metres quadrats guanyats en altura. El bloc arquitectònic del que va ser el palau Marcet després de la seva conversió en teatre el 1941 queda en aquesta segona versió en un primer terme, amb les cornises netes d’afegits. El que Stoneweg planteja ara a l’Ajuntament és que les plantes que vol afegir a la finca quedin sobre la façana interior i que la pell d’aquesta nova construcció, pel seu color i textura, sigui més lleugera. Les parets mitgeres de les dues finques adjacents quedarien ben cobertes i els comerços que ara hi ha a peu de carrer donarien pas a una planta baixa accessible i permeable visualment.

¿Són suficients els canvis? La resposta del govern municipal no és, de moment, ni un ‘sí’ ni un ‘no’. Que la tramitació del projecte avanci dependrà, segons un portaveu municipal, de l’anàlisi de les al·legacions presentades, del treball conjunt d’OUA i els responsables de l’àrea d’Urbanisme de l’Ajuntament per a l’«evolució» del projecte arquitectònic i, també, d’una concreció més important del projecte museístic darrere d’aquesta iniciativa privada. No hi ha calendari per al vistiplau municipal definitiu, que exigeix els vots de l’oposició per aconseguir majoria: «Quan es garanteixi que es tracta de la millor proposta possible per a aquest emplaçament, es portarà al ple per a la seva aprovació», avancen fonts oficials del consistori.

Notícies relacionades

La Batalla de Barcelona, primera derrota del franquisme, compleix 50 anys

La línia H12 del bus afegeix vuit vehicles en el tram central, que utilitza el 80% dels passatgers

Els plans de Stoneweg van topar primer amb una ferotge oposició per part de l’Associació de Veïnes i Veïns de la Dreta de l’Eixample, enutjada, primer, pel fet que l’Ajuntament de Barcelona ni tan sols hagués sospesat l’opció d’executar la potestat del tempteig i retracte per comprar la finca i pilotar així després les condicions de qualsevol operador que volgués gestionar aquest espai. Però les crítiques també van ser per altres diverses qüestions, entre les quals la indefinició sobre quins fons pretén portar la baronessa Thyssen a aquest museu. El pla anunciat és que sigui un espai consagrat a pintura, sobretot, modernista i noucentista, una etapa coberta a la ciutat pel MNAC. També ha causat estupor a l’associació de veïns l’absència de la Generalitat en tot aquest debat.

Però el cop de gràcia va venir després, a finals de novembre, quan el Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya (COAC) va traslladar per carta el seu ressentiment a l’alcalde Jaume Collboni per la manera en què l’Ajuntament estava encarant aquest projecte. Entre altres arguments que el COAC va posar sobre la taula, hi havia la (potser) necessitat que al tractar-se d’una cantonada tan icònica es convoqués un concurs internacional d’idees. La carta va ser rebuda amb gran enuig als despatxos municipals. El fet que Barcelona tingui el 2026 el títol de Capital Mundial de l’Arquitectura és un teló de fons que obliga el govern municipal a mesurar amb cautela cada pas que fa en aquesta cantonada de Gran Via amb passeig de Gràcia.