La Villarroel bat rècord de venda anticipada i despatxa 15.000 entrades per a ‘Els fills’

Abans d’aixecar el teló ja portaven unes 15.000 entrades venudes. S’ha batut el rècord de venda anticipada de La Villarroel. Es deu a l’enorme tirada del «càsting somiat» pel director David Selvas: Mercè Arànega, Jordi Boixaderas i Emma Vilarasau. Els dos primers encarnen una parella de físics nuclears retirats i Vilarasau interpreta una col·lega que no veien des de fa 38 anys, l’aparició de la qual provocarà una tensió extra que se sumarà a la d’un recent accident en una central nuclear a prop de casa del matrimoni. La producció estarà a la cartellera fins al 29 de març.

«Més enllà de la responsabilitat d’una generació cap a una altra el que em va enganxar de l’obra va ser el patetisme i complexitat dels personatges: molt humans, contradictoris. Ho fan molt malament però intenten fer-ho bé», diu Vilarasau. Tots porten les seves motxilles. «L’edat dels personatges és l’edat en què estem tots tres, en què no vols perdre el temps i vas al que és essencial perquè ja no estàs per tonteries».

Els tres científics repassen a l’obra les seves vides i responsabilitats. «Arriba un moment en què les males decisions s’han d’assumir, s’ha de perdonar i s’ha de tirar endavant perquè l’últim tràmit de l’existència serveixi per a alguna cosa i tingui sentit», diu la popular actriu.

Els científics pioners de l’energia nuclear miren el llegat que deixen 40 anys després. Però també revisen les seves relacions personals, interrompudes bruscament fa lustres. L’energia nuclear i el canvi climàtic són obra dels éssers humans. També les xarxes socials, que estan posant a prova la societat. «El debat sobre si cal prohibir les xarxes socials als menors de 16 anys és necessari perquè continuem fent coses sense pensar en les conseqüències. Hi ha com una roda que no podem parar, tot i que aquests tres personatges ho intenten», assenyala Vilarasau.

Ni lliçons, ni solucions

‘Els fills’ no pretén alliçonar però planteja preguntes candents. Arànega, que debuta a les ordres de David Selvas, destaca la capacitat del director per transmetre el que vol. «T’obre portes i deixa que siguis tu qui vagi avançant i trobant el to», diu. Hazel, el seu personatge té «una lluita interna».

Boixaderas connecta l’obra de Kirkwood amb ‘Final de partida’, de Beckett. «Aquest text dels anys 1950 ja planteja: ¿per a què volem fills si ens hem carregat el món?. Els nostres personatges neixen en aquella època, a mitjans dels 50», apunta l’actor. Boixaderas interpreta un home que ha tingut una carrera brillant però que ja jubilat s’adona que «viu envoltat de destrucció», tot i que s’ha volgut convèncer, junt amb Hazel, que porten «una suposada vida saludable, una cosa absurda». Kirkwood, una de les veus més interessants de la dramatúrgia anglesa contemporània es va inspirar en la catàstrofe de Fukushima del 2011 per escriure ‘Els fills’, estrenada el 2016 al Royal Court de Londres. A Barcelona l’obra es va estrenar no fa tant, el 2022, al Teatre Akadèmia amb una altra producció titulada ‘Els nostres fills’.

Nuclears, xarxes i IA

Notícies relacionades

Kiran Desai: "Em van enviar a escriure sobre el comerç sexual de nenes a l’Índia; és esgarrifós"

Bad Bunny brilla amb la reivindicació de l’ànima llatina d’Amèrica a la Superbowl

El debat sobre la conveniència o no de l’energia nuclear es podria estendre als debats actuals sobre la IA o la necessitat de prohibir les xarxes socials als menors de 16 anys. «No m’agraden les prohibicions però en aquest cas hi estic a favor. Les xarxes són molt perilloses i s’ha demostrat. Aquesta generació d’adolescents que ha crescut amb accés a les xarxes sense límit ho pagarà, igual que pagarem la IA. És que reaccionem quan les coses ja han passat. En el tema de l’energia nuclear les reaccions van arribar després que hi haguessin accidents a les centrals», diu Vilarasau. «La nostra generació serà responsable de moltes coses. La guerra de Palestina la pagarem, perquè el món no serà igual després. Igual amb Trump, ho pagarem. I no sabem què fer. Ens sentim impotents. Però sabent que tot té conseqüències hauríem d’anar amb més compte».

Boixaderas recorda que «l’energia nuclear encara hi és malgrat les lluites que hi ha hagut en contra. Ara sembla que sigui innòcua però els residus hi són. És com si l’haguéssim assimilat». I és que el món actual i les noves tecnologies necessiten una gran quantitat d’energia. «Preferim pensar que l’energia nuclear no és perillosa perquè ningú vol prescindir del mòbil i d’altres coses», afegeix Arànega.