Morir i matar en català

Assegut al banc d’una estació de tren a prop de París, esperant que les sirenes antiaèries deixessin de sonar i amb un grapat de pastanagues com a única armadura, Rafael Tasis (Barcelona, 1906-París, 1966) es va inventar el 1944 la novel·la policial catalana. Exiliat a la ciutat francesa des del 1938, l’escriptor cercava provisions quan el va sorprendre l’alerta i, per entretenir-se, va començar a estirar el fil d’una vella notícia sobre l’assassinat a Barcelona d’una venedora de loteria. "Vaig tenir temps, en l’hora llarga que va durar l’alarma, de lligar bé l’anècdota i repartir, com convenia, les circumstàncies que feien sospitar de cadascuna d’aquelles figures barcelonines imaginàries", recordaria anys més tard Tasis sobre la gestació d’Un crim al Paralelo, acta fundacional de la novel·la negra catalana i baptisme de foc de la dupla formada per Jaume Vilagut i Francesc Caldes.

Comissari i periodista, el Holmes i el Watson nostrats i estranya parella que Tasis va posar també als comandaments de La Bíblia valenciana (1955) i És hora de plegar (1956), tornen aquests dies a les llibreries sota el títol de Barcelona, trilogia policíaca, per encadenar una terna de celebracions: els 120 anys del naixement de l’autor, els 60 de la seva mort i els 100 títols als quals ha arribat Crims.cat, col·lecció que, allotjada en l’editorial Clandestina, ha fet de la novel·la negra en català la seva raó de ser.

L’Edgar Allan Poe català

A l’hora de bufar espelmes, res millor que reunir per primera vegada, en un únic volum i en l’ordre en el qual van ser creades originalment, les tres novel·les amb les quals el també traductor i llibreter va estrenar un gènere la paternitat del qual s’han disputat tradicionalment Es vessa una sang fàcil (1954), de Manuel de Pedrolo, i Estimat senyor fiscal (1955), de Maurici Serrahima. En aquesta lliga juga també Un crim al Paralelo, publicat el 1960 però escrit 16 anys abans, el 1944. Pocs dubtes, per tant, sobre on situar el quilòmetre zero de la novel·lística delinqüencial made in Catalunya. "És l’Edgar Allan Poe català. Va ser ell qui va obrir les portes del gènere", destaca Àlex Martín, director de la col·lecció Crims.cat.

Notícies relacionades

Descens a l’infern en un crematori

Una docusèrie mostrarà el dia a dia del programa ‘Que no surti d’aquí’

Tasis, afegeix Martín, va introduir la narrativa popular, va defensar a capa i espasa la importància de la novel·la i, en un rampell de creativitat febril, va traduir en nou mesos una dotzena de novel·les de Simenon. Alguna cosa (o moltes) se li va haver d’enganxar, ja que, com apunta el director de Crims.cat, les seves novel·les són "urbanes i quotidianes, molt simenonianes". Situar la trilogia de Tasis en el número 100 de la col·lecció no és només un acte de justícia històrica, sinó també una manera de "completar la història del gènere", com defensa el director de Clandestina, Ilya Pérdigo.

Seguint la línia de punts, un catàleg que van estrenar el 2011 Andreu Martín i Agustí Vehí i que ha combinat durant tots aquests anys clàssics catalans, les noves veus del territori i traduccions d’autors forans. "Hi havia la necessitat d’una col·lecció de novel·la negra catalana i en català, i 15 anys després hem fet una gran aportació al patrimoni literari", reivindica Pérdigo. Al maig, avança, arribarà un altre clàssic desencadenat: Tarda, sessió contínua, 3,45, de Jaume Fuster. "És un homenatge necessari al cine negre americà", avança l’editor de Clandestina.